Les assignatures

Algunes matèries que s’ensenyaven a les escoles de medicina en el passat tenien uns noms que no permetin intuir quin era el seu contingut. Simples o Prima son noms que no permeten imaginar què s’ensenyava a classe.

La major part d’escoles de medicina dels segles XVI i XVII tenien a Espanya els noms de dues assignatures que es deien Prima i Vespres, que tenen una clara connotació horària, perquè es donaven aviat al matí, Prima, i a la tarda, l’altra

Prima era l’assignatura principal i més prestigiosa a les universitats europees. També és la que comportava millor salari pel professor. Les classes de Prima es donaven a primera hora del matí i abordaven l’estudi teòric dels textos clàssics de cada carrera, com Teologia, Lleis o Medicina. Implicava la lectura dels textos clàssics a la classe, per exemple els de Galè a la Facultat de Medicina. Més tard els professors utilitzen llibres propis per donar classe (Fig.1) .

La càtedra de Vespres va existir del segle XVI al XVIII. Era una matèria que es donava les tardes. Quan el catedràtic de Prima moria o es jubilava, era freqüent que fos substituït pel catedràtic de Vespres.

La càtedra de Simples era la classe de Botànica, en la que s’ensenyava la recol·lecció i l’ús terapèutic de les plantes medicinals.

Tàctica (o Règim de la Sanitat) era una assignatura on s’hi estudiaven aspectes relacionats amb la higiene, els aliments, l’aire, l’aigua i les mesures preventives.

Un nom d’assignatura més confós era el d’àlgebra. Durant l’edat mitjana i l’època moderna, els algebraics o algebristes eren els antics cirurgians o pràctics que curaven luxacions i trencaments d’ossos. Prové de l’àrab al-jabr, que significa “reducció” o “unió de parts rompudes”. A Catalunya havien de passar un examen específic del seu gremi per exercir. Rebien també el nom tradicional de componedors d’ossos o ossegadors.

A cada universitat hi ha una càtedra d’Anatomia i Cirurgia, creades el 1621. Als cirurgians llatins se’ls exigia el coneixement de les doctrines d’Hipòcrates, Galè i Guy de Chauliac, a més de ser examinats per algun algebrista.

El segle XVIII va adquirir una importància vital amb la creació dels Reials Col·legis de Cirurgia (com el de Barcelona el 1760), on l’estudi del cos humà i les pràctiques en l’amfiteatre anatòmic van esdevenir un element essencial de la docència (Fig.2).

L’accés a la universitat

Per estudiar medicina, primer s’havia de superar una formació prèvia en Arts o Filosofia (on s’estudiava lògica, física aristotèlica i matemàtiques).

Medicina i cirurgia eren dues professions totalment separades. El metge universitari dictava el diagnòstic des de la teoria, mentre que el cirurgià o barber executava el tractament manual. Al segle XVIII, amb les reformes il·lustrades de figures com Pere Virgili, es va promoure la unificació dels estudis i la jerarquització científica de la cirurgia.

L’horari de les lliçons

Les classes universitàries es dividien clarament entre el matí i la tarda: El matí la Càtedra de Prima, començava molt d’hora, generalment a les 7 o les 8 del matí. S’impartia la lliçó principal de teoria. La Càtedra de Vespres es feia a la tarda (cap a les 15 o les 16 hores). El nom “Vespres” prové precisament de l’hora litúrgica de l’ofici religiós de la tarda.

Eren dies lectius de dilluns a dissabte: Hi havia activitat acadèmica ordinària tots els dies de la setmana, inclòs el dissabte al matí. Els diumenges eren l’únic dia de descans setmanal obligatori per assistir als oficis religiosos, però el ritme diari es trencava pels nombrosos dies festius del calendari catòlic (festes de sants patrons, Setmana Santa, Nadal) i les celebracions reials.

El control de l’assistència era molt rígid. Els catedràtics passaven llista diàriament. Si un alumne faltava a classe sense una justificació mèdica greu, podia perdre el dret a examinar-se del curs sencer. A més, els alumnes tenien prohibit sortir del recinte universitari o de les seves residències a partir de l’hora del toc de queda nocturn.