La setmana passada vaig estar en una reunió de l’associació de jubilats de l’Hospital universitari de Mataró per presentar el llibre “Metges als carrers i places de Catalunya” (Fig.1), que hem escrit el Dr Dani Montañà Buchaca i jo, i editat per Parnass el darrer mes de desembre.

El llibre és un diccionari biogràfic de metges i metgesses que tenen un carrer o una plaça amb el seu nom en alguna població de Catalunya (Fig.2).

L’acte em va permetre explicar als assistents el perquè de la meva afició al nom dels carrers, afició que vaig adquirir fa vora de 60 anys.

Vaig descobrir l’interès pels nom dels carrers quan anava a fer una suplència a l’ambulatori del carrer Manso, tot just acabada la carrera, i em vaig adonar en fixar-me en la placa del carrer Manso que no sabia qui era ni havia sentit mai el nom d’aquest general. A la tarda a casa vaig revisar la biografia del personatge i vaig quedar admirat i alhora sorprès de la meva ignorància.

El general Manso no era militar d’ofici, però va lluitar contra els francesos, amb èxit, durant la guerra de la independència i va rebre títols i poder. Era un català nascut a Borredà, comarca d’Osona (Fig.3).

Els carrers porten sovint noms de persona, savis, militars, polítics, escriptors, però també de sants i verges, de nom de ciutats, d’oficis, de minerals i d’altres categories, En el llistat de carrers amb nom de persones destacades, podem deduir quines son les més admirades. A Catalunya, Pau Casals és el nom més freqüent en els carrers de Catalunya.

A l’acte de Mataró, vaig parlar d’aquest tema i d’altres qüestions relacionades amb el nom de carrers, com per exemple la freqüència dels noms de propietaris de terrenys rurals que cedien espais de la seva propietat als ajuntaments per urbanitzar, a canvi de poder edificar vivendes.

També vaig explicar el pla que es va encarregar al poeta i escriptor Victor Balaguer per posar nom als carrers de l’Eixample. Va proposar dedicar els carrers de l’Eixample a institucions catalanes, personatges, militars o literats o artistes, i territoris que en algun moment de la història van ser catalans.

Els dos metges que tenen més carrers son metges no catalans. El que en té més és Alexander Fleming, seguit per Ramon i Cajal.