Voldria exposar als lectors la bona notícia que el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) mai havia estat tan a la vora com ara de poder tornar a obrir les seves portes per ser visitat.

Després de dècades tancat, l’ajuntament de Vic li cedeix una part de l’antic hospital de la Santa Creu de Vic per exhibir material del Museu (Fig.1). Hi ha ja un pla museístic i la voluntat d’invertir diners per poder adequar l’espai assignat al museu (veure aquesta entrada del blog de 26/4/24).

La preparació de la Nadala de 2026 del CoMB, que estarà dedicada als museus d’història de la medicina europeus, ens ha permès comprovar les vicissituds que han de passar en alguns països aquest tipus de museus.

Espanya és un dels països que té més museus dedicats a la medicina, molts del quals estant tancats, alguns per no disposar en aquest moment d’un espai per exhibir el contingut del museu o per falta d’aportació econòmica per instal·lar-lo o per mantenir-lo.

Aquesta situació tradueix la poca sensibilitat que tenen les autoritats acadèmiques o els directius de les institucions culturals en les aportacions econòmiques per la seva instal·lació o el seu manteniment (Fig.2).

Si es mira com ho han resolt altres països les dificultats per poder disposar d’un museu d’història de la medicina instal·lat en un edifici majestuós, i quan és possible, un edifici històric, potser trobarem l’explicació perquè a Espanya els museus de medicina estan poc protegits.

Segurament l’afany per obrir un museu d’història de la medicina quan es disposa d’un material interessant per ser exhibit empeny a la inauguració de museus que després no tindran el suport econòmic necessari.

No sé si s’ha plantejat la possibilitat de fusionar museus per acumular més peces de valor i estimular les donacions econòmiques per poder tenir museus de més qualitat.

L’altre via de millora és la cerca de patrons, empreses farmacèutiques, o químiques o d’altre naturalesa, a les que es cedeixi la propietat del material museístic a canvi de la seva projecció pública.

Potser hauríem d’organitzar un congrés nacional de museus d’història de la medicina, museus oberts o tancats, per buscar una posició museística comuna.

Explorem aquest camí, abans de pensar que la situació ens aboca a la desaparició.