El dia 29 de juny es va presentar, al Col·legi de Metges de Barcelona, un nou llibre sobre Fèlix Janer i Bertran (1781 – 1868), escrit i editat per Marcel Coromines i Màrius Petit (Fig.1). Jo vaig fer la presentació dels autors i també va intervenir l’autor del pròleg, el professor emèrit de la Facultat de Medicina, Cristòbal Mezquita.

El llibre és curiós perquè correspon a la suma de diferents elements: 1) la reproducció facsímil del llibre original de Fèlix Janer “La força vital”, escrita en llatí; 2) la traducció al català feta per Marcel Coromines, 3) una anàlisi de l’obra escrita per Janer, feta per Cristòbal Mezquita, i 4) una breu biografia de Janer escrita per Petit (Fig.2).

La conclusió que jo vaig extreure de l’acte és que Fèlix Janer fou un gran científic i un excel·lent docent català, catedràtic de les universitats de Cervera i de la de Barcelona, digne d’estar en una galeria de grans personalitats històriques i que és poc conegut en el nostre medi, malgrat ser considerat en el seu temps com un home excepcional.

El llibre de Petit i Coromines complementa el llibre escrit fa uns anys per Pere Baltà. I pot tenir un públic més interessat per aspectes de fisiologia, més que no pas altres àrees d’interès per Fèlix Janer, especialment temes de moral (Fig.3) o d’homeopatia.

De Fèlix Janer ja existia una excel·lent biografia escrita per Jaume Baltà (Fig.4), que es veurà complementada pel llibre de Petit i Coromines.

La personalitat i la categoria professional del personatge queden clarament demostrades, la qual cosa fa que aquestes obres converteixin Fèlix Janer en un català universal, i determinen que la pregunta formulada en el títol d’aquesta entrada tingui una resposta clarament afirmativa.