Jenner ha sigut un dels grans benefactors de la humanitat degut al seu descobriment de la vacuna de la verola. Avui dia no hi ha cap dubte que les vacunes han estat la major conquesta de la medicina. De Jenner ja n’hem parlat en aquest blog (entrades del 21/02/22 i 18/01/24), però crec que la importància d’aquest metge justifica que se’n parli sovint, perquè tothom el conegui i valori la importància del que va fer.

Jenner va ser un home amb interessos variats. Volia ser metge de poble, però alhora era un excel·lent naturalista, com va demostrar classificant els espècimens que havia recollit Joseph Banks, el naturalista del primer viatge de l’explorador anglès James Cook amb el vaixell HMS Endeavour. Cook va quedar tan satisfet de la feina de Jenner, que li va oferir anar com a naturalista en la segona expedició al Pacífic amb el vaixell HMS Resolution, però Jenner declinà la invitació.

Jenner era un bon ornitòleg, que va descobrir que el cucut era un au parasitària que posava el seus ous en el niu d’altres ocells, perquè s’estalviava fer els nius i també perquè la seva cria era alimentada pels ocells que havien fabricat el niu on estava.

Jenner comença als 13 anys aprenent l’ofici de cirurgià-barber d’un cirurgià del poble veí de Berkeley, on havia nascut. El 1775, quan tenia 21 anys fa una estada a l’Hospital de St George a Londres. Allà té com a mestre el famós cirurgià John Hunter.

Al cap de dos anys d’haver ingressat a l’hospital s’examina de cirurgià-barber i torna a Berkeley, el poble on havia nascut, per exercir de metge. Allà té contacte amb la verola, malaltia que preocupava molt la societat anglesa del segle XVIII. Tenia una elevada mortalitat i deixava seqüeles en forma de ceguesa per afectació corneal i cicatrius a la cara de molts dels supervivents.

En aquells anys el mètode d’immunització de la verola, abans del descobriment de la vacuna, era la variolització. Consistia en una escarificació amb material de les pústules de la verola obtinguda de malalts amb una forma lleu de malaltia. Tingué gran acceptació a Anglaterra malgrat que era un procediment insegur que provocava en un 0.3 a 2 % dels casos variolitzats l’aparició de la malaltia i la mort.

Jenner va inocular el seu fill i les minyones de casa seva, uns anys abans que es decidís assajar la vacuna. Havia sentit a dir que les munyidores de vaques del seu poble, que havien passat la verola de les vaques, estaven protegides d’agafar la verola.

Jenner va gosar infectar amb limfa de les pústules que van apareixen a les mans d’una munyidora amb la verola de les vaques, Sarah Nelmes, al fill del seu jardiner, James Phipps, un nen de 8 anys el 14 de maig de 1796 (Fig.1). Sort que el nen va respondre, afortunadament bé, i no va presentar cap efecte advers, ja que Jenner no havia complert el que avui seria ineludible, que és obtenir el consentiment informat, no del nen, però sí de la mare.

Sis setmanes després de posar-li la vacuna de la verola, la primera que es posava al mon, Jenner va injectar al nen James Phipps material de pústules d’un malalt amb verola, sense que el nen emmalaltís, ni presentés cap símptoma, el que permetia suposar que el nen estava protegit.

Jenner envia un informe a la Royal Society el 1797 explicant aquesta experiència, però no li van publicar perquè no va convèncer als membres que jutjaven la qualitat dels escrits que rebien.

Jenner va facilitar dosis de vacuna de verola de les vaques a metges que ell coneixia perquè l’apliquessin a clients seus. Aquests metges vacunen amb èxit i permeten a Jenner editar un llibret amb els resultats de la vacunació en 28 individus “An Inquiry into the Causes and Effects of the Variolæ Vaccinæ”.

Aquesta publicació genera crítiques a la premsa humorística, en forma de dibuixos satírics, que afortunadament no frenen la vacunació (Fig.2). Més aviat indueix a que molts metges demanin vacunes a Jenner.

A finals del segle XVIII la vacuna la utilitzaven únicament metges anglesos que coneixien Jenner.

Un impuls a la vacunació es deu al metge francès Joseph Ignace Guillotin (1738 – 1814), l’inventor de la guillotina, que obtingué una entrevista amb Napoleó Bonaparte per explicar-li els beneficis de la vacuna (Fig.3). L’entrevista tingué lloc el 23 d’octubre de 1803. Guillotín convencé a Napoleó dels beneficis de vacunar l’exèrcit. Aviat començà el procés de vacunació dels soldats francesos que van posar en marxa els metges militars. La posició favorable de Napoleó va facilitar molt l’acceptació de la vacuna.

La vacuna de la verola no es podia obtenir de vaques de qualsevol lloc, perquè no totes les races de vaques eren susceptibles a contraure la verola vacuna. Aquest fet limitava la disponibilitat de vacuna.

Un metge de Planoles, Ripollès, el Dr Marcel Hortet, va fer públic a un diari de Madrid que havia vacunat a nens de Planoles amb fluid vacuna de vaques de la vall de Ribes.

Les autoritats sanitàries de Madrid li van demanar limfa vacunal per provar-la en nens de Madrid, però el fluid vacunal enviat per Hortet no va induir cap reacció als nens d’un orfenat de Madrid a qui se’ls va injectar la presumpta vacuna, per això es va negar la seva veracitat. Podríem considerar que Marcel Hortet va ser un dels primers ”científics” que va cometre un frau, ja que mai hi hagueren vaques que tenen verola a la vall de Ribes.