La meva activitat professional a l’Hospital Clínic i a la facultat de Medicina de Barcelona m’ha dut a conèixer molts catedràtics que eren també metges de l’hospital. Amb tots hi he tingut molt bona relació i amb alguns un cert grau d’amistat.

La mort recent d’alguns d’ells m’ha causat un cert grau de dolor, perquè representava la ruptura d’una relació afectiva. Als tres metges que evoco avui els hi tenia respecte i admiració. Tots van ser excel·lents mestres i van tenir una dedicació a l’hospital intensa i eficaç.

CRISTÓBAL PERA BLANCO-MORALES (Villagarcía de la Torre, 1927 – Barcelona, 2026)

El professor Pera va ser un cirurgià atípic, perquè va estar tan interessat per la cultura i l’escriptura com per la cirurgia, i a més va ser un excel·lent gestor que va pilotar, des del seu càrrec de degà de la facultat de Medicina de Barcelona, la transformació organitzativa de la institució per convertir-la en un centre modern i destacat en l’àmbit de la docència i de la recerca.

El professor Pera va ser un exemple de director d’equip del tipus no autoritari, però persuasiu. En el seu servei es va desenvolupar un extraordinari progrés en la cirurgia hepàtica i de la hipertensió portal, amb cirurgians de la categoria dels doctors Grande, Lacy, Fernández Cruz, Fuster entre altres.

Una altra qualitat del professor Pera era la seva actitud elegant i respectuosa amb els seus subalterns i col·laboradors. També sorprenia per la seva vasta cultura i la seva capacitat de reflexió sobre la nostra professió.

El professor Pera va tenir la sort que els seus mèrits fossin reconeguts en vida. Va ser un cirurgià multipremiat a Catalunya (premi Virgili), a Espanya (Encomienda y placa de la Orden del Mérito Civil, i a Europa (Honorary fellow of Royal College of Surgeons of England).

Els metges del Clínic sempre li agrairem que, quan fou degà, fitxés al Dr Miguel Ángel Asenjo, que va fer el disseny del nou Clínic.

ANTONIO CARDESA GARCIA (Huesca, 1939 – Barcelona, 2026)

El Dr Cardesa va ser un catedràtic d’Anatomia patològica que va fer créixer el seu departament per la seva habilitat en el tracte amb els col·laboradors, que se sentien ben valorats i estimulats pel cap del servei.

Va arribar a la càtedra de Barcelona, on ja hi havia una colla de patòlegs excel·lents, com els Drs. Palacín, Bombí, Márquez, Ribalta, Ordi, i força més gent jove. Va saber integrar-los i potenciar-los.

Jo hi vaig tenir força relació ja que, quan va arribar a Barcelona, vaig oferir-li integrar la meva unitat d’Histohepatologia al seu servei, amb material i laborantines. Proposta que ell va acceptar. Des d’aquesta data jo era l’únic metge de l’hospital que pertanyia simultàniament a dos serveis, Hepatologia i Anatomia Patològica.

La meva incorporació a Anatomia Patològica va ser confortable i gratificant. Vaig poder col·laborar amb dues patòlogues excel·lents, la Rosa Miquel i l’Alba Díez, i també fer-ho amb el Josep Antoni Bombí.

El Dr Cardesa havia viatjat bastant abans d’instal·lar-se a Barcelona. Fa la tesi a Madrid, i passa després a Munic, a l’Institut de Patologia, i després dos anys a Hannover. D’allà passa a la Universitat de Nebraska, als Estats Units, on s’especialitza en càncers de cap i coll.

A la tornada a Espanya, guanya la oposició a la càtedra d’Anatomia patològica de Valladolid i, el 1980, la de Barcelona.

El Dr Cardesa se sentí còmode vivint i treballant a Barcelona. La seva integració fou completa i el recordo, quan ja jubilat, passejant pel barri de la Bonanova, lloc on residia.

XAVIER IGLESIAS GUIU (Torregrossa, 1936 – Barcelona, 2026)

El Dr Xavier Iglesias, catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia, i jo teníem alguns punts comuns. Havíem estat alumnes dels jesuïtes, érem militants de Convergència Democràtica de Catalunya, i ens agradava la Història de la medicina.

S’havia format als Estats Units on hi havia passat força anys, seguint el mateix programa d’especialització que segueix un jove nord-americà.

Quan torna a Barcelona obté l’adjuntia de la càtedra d’Obstetrícia del professor González Merlo, a qui succeeix com a catedràtic quan aquest es jubila. Un cop jubilat es converteix en un membre actiu de l’Associació de metges jubilats del Clínic en la que va ser un conferenciant molt valuós.

Una caiguda per una escala a l’edat de 90 anys li va causar una fractura de fèmur, i quan era sotmès a cirurgia va patir un accident vascular cerebral que li va ocasionar la mort.