Oscar Wilde no va morir per una sífilis sinó per una meningoencefalitis

Oscar Wilde va ser un gran escriptor de família anglesa benestant (Fig.1). Va patir les conseqüències d’una detenció policial i el consegüent judici per haver mantingut relacions homosexuals, que estaven clarament prohibides a l’Anglaterra del segle XIX.

La seva orientació sexual, que sovint s’associava en els temps passats a una sexualitat més activa i amb un nombre elevat de parelles, determinava que les malalties de transmissió sexual, especialment la sífilis, fossin freqüents en els homosexuals masculins. És degut a la homosexualitat de Wilde que es va pensar en que hagués patit una sífilis.

Oscar Wilde
Fig.1 Oscar Wilde

La causa de la mort de Wilde no havia sigut reexaminada per cap historiador fins l’any 2000, quan dos investigadors sud-africans, treballant a la Universitat de Ciutat del Cap, van publicar a The Lancet que no havien trobat cap dada que suggerís que Wilde hagués patit una sífilis.

El que sospiten aquests investigadors és que Wilde va empitjorar de la seva malaltia de l’oïda, una otitis mitja crònica, quan havia sortit del seu empresonament de dos anys després de ser condemnat per homosexualitat. El metge de l’ambaixada anglesa a Paris, Dr Tucker, es va cuidar de visitar-lo, privadament, 68 visites en 10 setmanes. Finalment va decidir que allò més indicat era la cirurgia, una mastoïdectomia. L’operació es va fer el setembre a l’habitació del seu hotel de Paris, l’Hotel D’Alsace, amb anestèsia amb cloroform. El postoperatori és dolorós i precisa l’ús de morfina i opi.

Inicialment millora una mica, però al cap d’un mes presenta una recaiguda que provoca una meningoencefalitis i la mort de l’escriptor.

Un conegut dermatòleg espanyol (Xavier Sierra), autor d’un blog sobre curiositats de la Dermatologia, va suggerir fa anys que Oscar Wilde hagués patit, també, d’una dermatitis causada per tint capil·lar. Wilde tenia una erupció cutània intermitent molt pruriginosa en forma de màcules eritematoses que li sortia a la cara i al terç superior del tronc. És probable que fos deguda al tint capil·lar que utilitzava Wilde per amagar els cabells blancs. La dermatitis de contacte als tints capil·lar és freqüent i té la particularitat que no afecta gaire o gens el cuir cabellut.

Referències

Robins, AH, Sellars, SL. Oscar Wilde’s terminal illness: reappraisal after a century. Lancet. 2000; 356:1841-1843.

Jms Pearce. The fatal illness of Oscar Wilde. Advances in Clinical Neuroscience & Rehabilitation, 2022; 21 (3): 28-29.:

Deixa un comentari