Fa un parell de dies escrivia la meva satisfacció per l’elecció de la Dra Virginia Hernández-Gea com a cap del servei d’Hepatologia del Clínic. Bona elecció i merescuda.

En el meu escrit quedava confús en quina situació quedava el Dr García-Pagán, amb qui ha treballat aquests darrers anys la Dra Hernández-Gea, ja que el Dr García-Pagán era el cap de la secció d’Hemodinàmica del servei i el director del grup de treball sobre circulació sanguínia hepàtica, capítol de l’Hepatologia, del que és qui més en sap del mon, o al menys dels que més en sap (Fig.1).

En Joan Carles és una màquina de treball, sistemàtic, precís, motivat, responsable i segur. Molts adjectius, però tots verídics si els apliquem a en Joan Carles.

Va ingressar al servei fa una pila d’anys, i sempre va treballar, en el camp de la hipertensió portal, amb en Jaume Bosch (veure aquesta entrada del blog) de mentor. L’àrea de la hipertensió portal és la mes quirúrgica, si es pot dir així, de l’Hepatologia. La histopatologia, que és a la que jo em dedicava, era la menys quirúrgica i segurament m’hi dedicava perquè no cal ser hàbil amb les mans, però la hipertensió portal exigeix introduir sondes pel cos i fer maniobres de caràcter quirúrgic, i cal ser hàbil i amb sang freda.

En aquests anys, a més, la hipertensió portal ha identificat malalties vasculars hepàtiques que no es coneixien o es coneixien poc, convertint-se en una autoritat mundial. Em comunica que no es retira, encara. Continua sent el cap de l’Hemodinàmica, i continuarà col·laborant amb la Virginia Hernández-Gea (Fig.2).

Una segona bona notícia que m’ha donat és que ha accedit a professor titular, estatus merescut, perquè en García-Pagán és competent i sap explicar. Aprofito aquesta nota per felicitar-te. Em sap greu no passar pel servei per fer-ho personalment, però segur que trobaré un moment per venir a veure com fas cara de persona important.

Una abraçada Joan Carles.