A les facultats de medicina de Lió i d’Estrasburg s’hi va reunir a la primera meitat del segle XX un conjunt de metges que van revolucionar a cirurgia vascular. Tot comença a la càtedra de cirurgia de Lió, que dirigia el professor Mathieu Jaboulay (Fig.1) que és qui va introduir la sutura termino-terminal de vasos sanguinis.

Un dels metges residents de Jaboulay era Alexis Carrel (Fig.2) , que es va graduar el 1889 i va fer tota la residència amb Jaboulay. En acabar la residència, marxa a fer un postgrau a Montréal. Hi està poc temps perquè el cap de cirurgia de Chicago, el professor Beck, el convenç per anar a treballar a Chicago.

Carrel explota acadèmicament a Chicago, ja que durant els dos anys en que està a Chicago publica 28 articles científics sobre anastomosis termino-terminal, sutura de les artèries per capes, utilització de venes per substituir fragments d’artèria. De Chicago passa a l’Institut Rockefeller de Nova York, on li serà concedit el premi Nobel de Medicina.

A Lió segueix l’escola de Jaboulay (Fig.3). Quan Carrel era resident a Lió, René Leriche és estudiant. Es gradua el 1906 i més tard, el 1914, guanyarà la càtedra de cirurgia a la universitat d’Estrasburg (Fig.4).

El quart gran cirurgià de la regió de Lió és Jean Kunlin (Fig.5), que havia estudiat medicina a la universitat de Strasburg. Quan acaba la carrera, Leriche l’invita a ser el seu l’assistent, i responsable del Laboratori Experimental.

Jean Kunlin és invitat quan acaba la carrera per René Leriche per ser el seu assistent, perquè acaba de fer un bypass de l’artèria femoral.

Kunlin és qui fa el primer bypass arterial en un home de 54 anys que tenia intensos dolors en una cama i una gangrena al peu. Havia sigut operat sense èxit d’arteriectomia en dues ocasions i d’una simpatectomia lumbar, que eren les dues úniques operacions disponibles en aquell temps.

Kunlin proposa al malalt provar de fer un bypass o si no una amputació de la cuixa. Es va fer un bypass amb una vena, que va induir un resultat espectacular. Desaparició del dolor, escalfament del peu, i cicatrització ràpida de la gangrena.

Estimulat pel seu èxit, Kunlin fa 17 bypass arterials, dels quals 10 tenen èxit, resultats que publica el 1951.

Kunlin ha sigut un cirurgià vascular admirat per tot el mon, membre de pràcticament totes les societats científiques de la seva especialitat.

Referències

Victoria Ortiz; Vida y obra de Mathieu Jaboulay (1860-1913); Medicina & historia: Revista de estudios históricos de las ciencias médicas, 1975; 50:: 7-26.

James O Menzoian, Alexandra L Koshar, Natercia Rodrigues; Alexis Carrel, Rene Leriche, Jean Kunlin, and the history of bypass surgery; Journal of Vascular Surgery; 2011 Aug