La història de la humanitat ha estat molt més influenciada per epidèmies que no pas per ideologies, per raons polítiques o per ambicions de reis o emperadors.

A tall d’exemple, es pot dir que la influència de les infeccions en la conquesta d’Amèrica pels espanyols és una completa obvietat. És evident que un grupet de pocs espanyols no hauria pogut ser capaç de destruir exèrcits de milers de indígenes si no hagués intervingut en el resultat d’aquest combat alguna causa especial. Avui no hi ha cap dubte que els espanyols van causar, involuntàriament, un genocidi en transmetre agents infecciosos que mai havien circulat per Amèrica, i contra els quals els indígenes no havien fabricat anticossos.

Els habitants dels diferent territoris americans van morir de verola, de grip, de varicel·la, de xarampió en quantitats paoroses. En els 120 anys que seguiren a l’arribada dels espanyols a Amèrica, va morir el 90 % de la població, fonamentalment de malalties infeccioses.

Les diferències tan notables que existien en la prevalença de certes malalties infeccioses entre els naturals del continent americà i els europeus es poden explicar per la diferent composició dels agents infecciosos dels animals domèstics, que és d’on provenen els virus i bacteris dels humans. D’acord al pensament actual, els primers sers vius que colonitzaren el planeta foren agents microscòpics que viuen en els animals, algunes espècies dels quals es convertiran amb el temps en animals domèstics.

Els animals domèstics dels indígenes americans eren la llama i l’alpaca, que tenien una càrrega infecciosa molt menor que els animals domèstics dels europeus.

Una de les primeres epidèmies ben documentada del passat, que va tenir una gran influència política, fou la pesta d’Atenes (430 – 427 a.C), descrita en detall per Tucídides en la seva Història de la guerra del Peloponès (Fig.1).

Curiosament l’epidèmia va determinar una gran mortalitat entre els habitants d’Atenes, però poca entre els homes d’Esparta que assetjaven Atenes, i va tenir com a conseqüència final la derrota d’Atenes davant Esparta. S’estima que van morir més d’un quart de milió de ciutadans d’Atenes, el que representa l’episodi més letal de la història de la Grècia clàssica. Pèricles, el líder d’Atenes, morí a l’inici de l’epidèmia (Fig.2).

Malgrat la importància històrica d’aquesta epidèmia i el gran nombre d’investigadors que han estudiat el llibre de Tucídides, encara no sabem quin agent infecciós va causar tanta mortalitat. Una de les últimes anàlisis de la història de Tucídides, feta per investigadors de la universitat d’Atenes, han aportat arguments de que l’epidèmia va ser causada pel tifus, en trobar seqüències d’ADN semblants al del bacil de la febre tifoide en restes de polpa dental d’un esquelet trobat en un lloc amb restes del que era la ciutat d’Atenes en el passat.

En altres moments de la història, els agents infecciosos locals es van comportar a la inversa, com va succeir durant els treballs que es feien a la regió de Panamà per construir un canal que facilités el pas de l’Atlàntic al Pacífic, i viceversa. El projecte es va encarregar a enginyers francesos el 1880, però es va deixar per l’alta mortalitat dels obrers causada per la febre groga.

Finalment es reprenen les obres quan els americans dirigits pel general Gorgas aconsegueixen exterminar la febre groga després de l’extermini del mosquit vector (Fig.3).

Segurament la influència política de virus i bacteris serà en el futur menor del que ho han sigut les epidèmies precedents, a causa de la fabricació de vacunes que neutralitzaran el brot epidèmic, com ha succeït amb la darrera de les grans epidèmies, la Covid.