Joaquín de Villalba (1752 – 1804) fou un cirurgià, autor d’un dels llibres amb un títol més llarg de la literatura mèdica espanyola “Epidemiología española ó historia cronológica de las pestes, contagios, epidemias y epizootias que han acaecido en España desde la venida de los cartagineses hasta el año 1801, con noticia de algunas otras enfermedades de esta especie que han sufrido los españoles en otros reynos, y de los autores nacionales que han escrito sobre esta materia, asi en la peninsula como fuera de ella” (Fig.1).

Jo no havia sentit, ni llegit, mai res de Villalba, fins que el Dr. Vaqué Rafart va fer un comentari en aquesta entrada del blog sobre Guy Badington (13/05/25), i em va deixar un llibre sobre Villalba.

Vaig quedar parat pel fet que jo ignorés la vida d’un personatge tan interessant, i també que el Dr Vaqué estigués tan documentat. Això no hauria de sorprendre’m perquè el Dr Vaqué és un pou de coneixements sobre epidemiologia i medicina preventiva (Fig.2).

Em complau fer aquest elogi d’en Josep Vaqué, que és un metge amb un currículum impressionant, possiblement amb menys projecció de la que hauria de tenir. Cap de servei a l’hospital de la Vall d’Hebron, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de gabinet d’un conseller de sanitat i president del Consell Assessor de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Déu-n’hi-do, com a mèrits.

Al Josep li agrada buscar llibres curiosos, de caràcter històric, i pot ser un bon assessor per recomanar-te lectures medico-històriques.

Joaquín Villalba estudia cirurgia a l’Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia. Després passa uns anys com a cirurgià militar, i coneix personatges destacats de la sanitat espanyola, com Balmis i Gimbernat.

Té l’objectiu de crear una biblioteca mèdico-quirúrgica, per això busca finançament, sense massa èxit.

El comte de Floridablanca el nomena bibliotecari del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos, a Madrid, per ajudar-lo a acabar el seu projecte, però el critiquen perquè és un gansoner i la biblioteca no augmenta gaire de dimensions.

El 1789, està instal·lat a Madrid amb una pensió de 10.000 reials anuals concedits perquè pugui acabar la seva obra.

El 1795, és detingut per una delació i alliberat el 1798, quan és nomenat catedràtic de l’escola de Veterinària. Tenia molts problemes de salut, com tremolors i cataractes. L’empresonament el va deteriorar més encara i, quan es va demostrar que l’acusació era falsa, la seva salut no es va recuperar. Finalment mor el 1804.