Darwin és un dels personatges històrics de qui s’han publicat més articles sobre les malalties que va tenir. Darwin va morir als 73 anys, segurament d’un infart de miocardi, però des que va tornar del viatge en el Beagle per les costes de Sud-Amèrica va tenir gairebé constantment problemes de salut (Fig.1)

Si tants autors s’han entretingut en analitzar els símptomes que tenia Darwin al llarg de la seva vida, potser és degut a que era una simptomatologia poc clara o molt confosa. En aquest blog vaig comentar fa temps (21/11/22) la possibilitat que Darwin patís d’una malaltia de Chagas, perquè està ben documentat que va patir d’un picada de vinchuca, que és el vector d’aquesta malaltia. No obstant, sembla que la infecció per Trypanosoma cruzi que va patir es va curar sense seqüeles.

En un dels molts articles publicats, Hayman i Finsterer (Cureus, 2022) inclouen un llistat dels 50 diagnòstics que al menys un autor ha evocat com a possible causa de les malalties de Darwin. D’aquests 50 diagnòstics, indiquen que 15 eren diagnòstics obsolets o basats en insuficients dades, i 34 son diagnòstics rebutjats per poc fonamentats. Consideren que només hi ha un diagnòstic plausible que és un trastorn mitocondrial de caràcter hereditari, que ells suggereixen en l’article publicat a Genetics, 2013; 194: 21 – 25.

En aquesta disfunció mitocondrial, el trastorn es localitza en les cèl·lules que tenen necessitat d’utilitzar molta energia, com son les cèl·lules que intervenen en la conducció cardíaca, els cardiomiòcits, les cèl·lules neuroendocrines, les cèl·lules endotelials, i les cèl·lules del sistema autoimmune. Aquesta és una malaltia mitocondrial, que apareix en gent jove i té com a expressió clínica la síndrome de vòmits cíclics,

Aquesta malaltia podria explicar la variabilitat simptomàtica del quadre clínic de Darwin, però entre les seves manifestacions hi ha els vòmits que apareixen cíclicament. Hayman i Finsterer repassen tota la correspondència de Darwin amb familiars, amics i col·legues, per veure si apareix una menció a la simptomatologia que li causava la malaltia.

La síndrome de vòmits cíclics, o SVC, és un trastorn que causa atacs sobtats i recurrents, de nàusees i vòmits intensos. És sobretot una malaltia infantil, però cada cop es veuen més casos en adults. Els episodis poden durar des d’unes poques hores fins a diversos dies. Els episodis s’alternen amb períodes més llargs sense símptomes.

Els vòmits son no biliosos i s’acompanyen de dolor abdominal de diverses hores de duració (Fig.2). Entre els atacs de vòmits els malalts es troben bé, però els adults poden manifestar ansietat i depressió.

Els símptomes d’aquesta malaltia apareixen en Darwin quan estudiava medicina a Edimburg (1825-1827), i en va tenir viatjant amb el Beagle (1831- 1836) (Fig.3).

No es podrà confirmar o eliminar aquesta hipòtesi diagnòstica amb seguretat, però al menys des del punt de vista clínic aquest diagnòstic és plausible. Veurem si apareixen articles que neguen aquesta hipòtesi i altres que la defensin.

Referències

Josef Finsterer, John Hayman. Mitochondrial disorder caused Charles Darwin’s cyclic vomiting syndrome. Int J Gen Med. 2014 Jan 8;7:59–70.