Avui, una nota breu parlant encara de la jubilació. Prometo no parlar més d’aquest tema.

Els jubilats que volen seguir treballant quan els arriba l’edat de jubilació sorprenen una mica, ja que la majoria de gent interpreta “jubilació” com deixar de treballar. Només una minoria vol seguir fent feina, actitud que no sempre és entesa pels companys.

En alguna ocasió he sentit un comentari crític a la idea de seguir treballant quan et tocaria estar jubilat. Per què aquesta opinió? De fet no ho sé, perquè jo soc del sector partidari de poder seguir treballant si un vol, tot i els inconvenients que hi pugui haver.

Primer tema a considerar: la jubilació obligatòria fa que la gent amb deficiències cognitives lleus pleguin de treballar, desapareixent les conseqüències dels possibles errors que es derivessin d’aquestes defectes cognitius.

Aquesta correcció no es pot produir en els que segueixen treballant arribada l’edat de jubilació.

En el mon econòmic, els jubilats que tornen a treballar o continuen actius aporten un gran valor a la societat i a les empreses. No destorben. De fet, la seva presència és clau per resoldre problemes actuals del mercat laboral.

Aquí tenim algunes aportacions dels jubilats que treballen:

• Experiència i coneixement: Constitueixen un relleu generacional, ja que transmeten el “saber fer” (know-how) als treballadors més joves, incrementen el nombre de problemes que son resolts , ja que molts d’ells tenen anys d’experiència gestionant crisis i situacions complexes.
• Beneficis per al mercat laboral: S’evita perdre habilitats directives de lideratge, maduresa emocional i capacitat de negociació.
• Sostenibilitat del sistema: Tenen un impacte econòmic favorable, ja que continuen cotitzant i pagant impostos (com l’IRPF), fet que ajuda a finançar les pensions públiques
• Salut i benestar: Mantenir-se actiu millora la salut física i mental dels sèniors, reduint la despesa sanitària

En els sanitaris, és possible que a més d’aquestes avantatges també hi hagin inconvenients en que els que haurien d’estar jubilats segueixen treballant.

Un podria ser que ocupen un lloc de treball cobejat per altres treballadors, que veuen la seva carrera professional truncada si el que està davant no plega. Aquest inconvenient es pot resoldre si la jubilació teòrica no interromp la carrera professional, de manera que no es frena la carrera de ningú.

Qui determina que s’ha d’interrompre aquesta etapa, mal reglamentada de jubilats que treballen? Algun sistema haurà de dissenyar-se des de la direcció. Alguna fórmula temporal o de prova de capacitació per seguir fent la feina que fan. Aquest és un aspecte de difícil abordatge i jutjar de la competència cognitiva de companys em sembla un objectiu difícil de complir.

A mi em sembla que la continuïtat de la vida laboral després de la jubilació deu comportar pocs inconvenients. Amb tots els anys en que he tingut una feina de comandament en el Col·legi de Metges no tinc consciència de cap cas que hagi estat conflictiu perquè un jubilat tingués una conducta personal o professional inadequada.