Un dels esdeveniments que ha causat més impacte a la ciutat de Barcelona va ser la visita que el Dr Fleming i la seva esposa van fer a Barcelona la primavera de 1948.
El viatge va durar 12 dies, del 26 de maig al 8 de juny, i es va fer per la iniciativa del director de l’Hospital d’Infecciosos (actual Hospital del Mar), el Dr Trias de Bes, per celebrar la inauguració del pavelló d’investigació.
El Dr Lluís Trias de Bes era un conegut cardiòleg de Barcelona i li va buscar al Dr Pere Gabarró, un cirurgià plàstic que havia residit a Anglaterra per que acompanyés a Fleming durant la seva estada a Barcelona. Gabarró parlava bé l’anglès i era un home de cultura, antic muntanyenc que havia fet ascensos a muntanyes famoses, com la Pica d’Estats.
Fleming va estar a Barcelona en plena dictadura franquista, però no se’n va adonar perquè tothom l’aplaudia arreu, agraïts pel seu descobriment. Fleming explicava que enlloc l’havien rebut tan amistosament com a Barcelona.
Allà va donar cinc conferències. Tres a la Reial Acadèmia de Medicina, una al paranimf de la Universitat i una a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. També se’l va fer acadèmic honorari de la RAMC.
A l’hospital d’Infecciosos van inaugurar el pavelló d’Investigació, on estaven el bacteriòleg Amadeo Foz i el Dr Jordi Gras (Fig.2).
Fleming havia rebut el premi Nobel de Medicina el 1945, la qual cosa potser el feia més atractiu al públic de Barcelona que no havia tingut massa oportunitats de veure premis Nobel.
Lluís Trias de Bes conclou la carrera de Medicina amb premi extraordinari de Llicenciatura el 1918. Tres anys després, ingressa al Cos Mèdic Municipal. El 1924, estudia l’especialitat de Cardiologia a París sota el mestratge del professor Charles Laubry, de qui tradueix Lecciones de Semiología Cardiovascular tres anys més tard. Abans, el 1925, Lluís Trias de Bes i Giró és un dels fundadors de la revista Ars Médica.
Del 1926 al 1928, és professor auxiliar de Patologia i Clínica Mèdiques de la Facultat de Medicina de Barcelona. El 1940, crea l’Institut de Medicina Tropical, una especialitat pràcticament inèdita a l’època.
En el període 1940-1961, dirigeix l’Hospital d’infecciosos de Barcelona, on s’ha de ressaltar la seva actuació davant les epidèmies barcelonines de febre tifoide, tifus exantemàtic i poliomielitis. Dedica especial atenció a la patologia cardio-circulatòria de l’ancià, aleshores força oblidada.
L’any 1957, juntament amb Mario Castro Llorens i Francesc Ballesta Barcons, crea el servei de Cardiologia i Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Esdevé director mèdic de l’Institut de Santa Madrona de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (1946- 1961).
L’any 1958, és nomenat President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona per la Direcció General de Sanitat. Després, assoleix un segon mandat per elecció democràtica (1963-70). És l’impulsor de la construcció de l’actual seu col·legial.
A més, Lluís Trias de Bes desenvolupa una intensa actuació tan nacional com internacional a la Societat Espanyola de Cardiologia, de la que n’és president del 1959 al 1963. És, també, delegat espanyol a l’Organització Mundial de la Salut i vicepresident del Consell General de Col·legis d’Espanya. Per la seva labor, és distingit amb la Gran Creu de Sanitat i la Gran Creu del Mèrit Civil, i la Medalla d’Or del Consell General de Col·legis de Metges.
