És conegut que Camilo Golgi i Santiago Ramon y Cajal van rebre el Premi Nobel de Medicina el mateix any, 1906 (Fig.1).
Tots dos eren neuro-patòlegs, però tenien teories contraposades sobre l’organització del sistema nerviós central. Golgi creia que les neurones i les seves prolongacions formaven una xarxa amb la connexió d’unes neurones amb les altres, mentre que Ramón y Cajal creia que cada neurona estava unida a una sola neurona a través de les seves prolongacions.
Golgi era de Brescia (Itàlia) i havia creat la tinció amb nitrat de plata, que permetia un bon visionat de les neurones sota el microscopi.
Les seves troballes de l’anatomia microscòpica del sistema nerviós eren bastant antigues, malgrat la qual cosa van ser acceptades per la Comissió Nobel per considerar els mèrits del premiat, ja què no n’hi havia de més recents. En aquesta època, Golgi ja estava més interessat per la política que per la ciència. Les publicacions de Ramon i Cajal eren molt més recents.
De fet, les publicacions de Golgi no haurien d’haver competit amb les de Ramon i Cajal, perquè eren molt anteriors, i per tant no haurien d’haver estat valorades pel premi.
El dia de l’entrega del premi, Golgi va fer ostentació del seu desacord amb la decisió de la Comissió de premiar també Cajal. Golgi considerava que Cajal estava equivocat i no mereixia el premi Nobel. Cajal, més educat, va ser respectuós amb Golgi en el seu discurs d’acceptació, però mai van arribar a col·laborar.
El títol d’aquesta entrada plantejava la disjuntiva de si els dos protagonistes d’aquesta història tenien la pell massa fina o realment el Comitè Nobel es va equivocar en no donar el premi únicament a Ramon y Cajal. Jo crec que la segona és la correcta.
