L’any 1921, Frederick Banting, amb la col·laboració de Charles Best i James Collip, descobreix la insulina després de mesos d’experiments amb pàncrees de gossos, al laboratori del professor de fisiologia de la Universitat de Toronto, John Macleod. Aquesta troballa va revolucionar el món, perquè la diabetis era una malaltia mortal en les formes adquirides a la infància. Els diabetòlegs ja podien tractar malalts utilitzant una insulina obtinguda de manera artesanal que, malgrat les seves limitacions, comença a salvar vides.

Rossend Carrasco va ser un d’aquests diabetòlegs pioners, el primer a Catalunya, i el primer que va utilitzar insulina a Europa. Home de gran vàlua científica, membre de l’Institut de Fisiologia de Barcelona que dirigia August Pi Sunyer, va haver d’abandonar el país al final de la guerra civil per catalanista. Les tropes “nacionals” ja havien afusellat el seu germà Manuel, dirigent del partit Unió Democràtica de Catalunya.

Rossend Carrasco i Formiguera (1892 – 1963) (Fig.1) havia nascut a Barcelona on estudia el batxillerat, que acaba el 1908, i la carrera de Medicina que acaba el 20 de maig del 1914. És intern a la càtedra de Fisiologia i, quan acaba la carrera, s’hi queda com a metge agregat, sota el mestratge directe del professor Jesús M. Bellido.

El 1919, acompanya el professor August Pi i Sunyer en un viatge a Buenos Aires i a Montevideo. En aquest viatge, coneix el Dr. Ashre i es queda uns mesos treballant amb ell. Publica un treball sobre la dosificació de la glucèmia en els diabètics.

L’any 1920, publica Introducción al estudio de la Fisiología, amb pròleg del seu mestre Jesús M. Bellido, i l’any següent guanya una beca de la Mancomunitat de Catalunya per fer una estada d’un any al departament del famós fisiòleg Walter B. Cannon a la Universitat de Harvard. Assisteix al centre de diabetis del New England Deaconess Hospital que dirigeix el professor Joslin.

Estant a Boston assisteix a la reunió de la Federació de Societats Biològiques americanes a New Haven. En aquesta reunió, Banting comunica els primers resultats de l’aplicació de la insulina en diabètics, hormona que havia aïllat un any abans treballant amb Charles Best i James Collip al laboratori de John Macleod a Toronto.

A principis de setembre del 1922, de tornada a Barcelona, Carrasco es posa en contacte amb el director del Laboratori Municipal, el farmacèutic Pere González Juan (Fig.2), per obtenir un extracte pancreàtic actiu com a antidiabètic, seguint el mètode utilitzat per Dalmau per obtenir secretina en pols. Dalmau era un altre membre de l’Institut de Fisiologia que s’havia format als Estats Units, i que malauradament morí durant l’epidèmia de grip dels anys 1918 i 1919.

La insulina de Barcelona provoca baixades de glucèmia en gossos normals. No obstant deixen aquest mètode d’obtenció quan Carrasco rep carta de MacLeod amb el mètode que han seguit per obtenir la insulina a Toronto. Podran, així, fabricar una insulina que administrarà a Francesc Pons, un diabètic de 20 anys, el primer a Europa a rebre insulina. Inicialment millora, però mor quan no es disposa de més extracte pancreàtic.

La solvència científica del Dr. Rossend Carrasco és determinant perquè Banting i Best deleguin el control de totes les insulines que es venen a Espanya a l’Institut de Fisiologia de Barcelona. Carrasco i González no van publicar immediatament les seves troballes i van haver d’escriure una carta al British Medical Journal, que apareix el 9 de desembre de 1922, reivindicant la seva prioritat en l’ús de la insulina a Europa, en relació a uns metges danesos que van ser segons, però ho van publicar abans.

Carrasco crea el 1921 un sanatori per a diabètics al carrer Negrevernís de Sarrià, el primer que hi ha hagut al nostre país per tractar diabètics, especialment malalts que han presentat coma diabètic i malalts diabètics que s’han d’operar. El 1927, s’incorpora a la Clínica Plató, que s’havia creat el 1925, per oferir uns serveis mèdics a l’estil del que oferia la Clínica Mayo als Estats Units, on es fa càrrec del departament de Diabetis i Nutrició. En reconeixement indiscutible a la vàlua del doctor Carrasco en el terreny de la diabetologia. La Universitat Autònoma el nomena, el 1933, professor agregat de la càtedra de Malalties de la Nutrició, adscrita a la càtedra de Fisiologia (Fig. 3).

Passa la guerra civil a Barcelona aconseguint que el seu antic mestre Walter Cannon faci gestions amb la casa Eli Lilly per que faciliti importants quantitats d’insulina per ús hospitalari.

Rossend Carrasco és el diabetòleg català més important i reconegut arreu del món, però a finals de la guerra s’ha d’exiliar. A Mèxic és contractat com a professor de Fisiologia a la Universitat de Puebla. Més tard passa a Veneçuela, on serà professor de les Universitats de Mèrida, Maracay i de Caracas.

Casat en segones núpcies amb Núria Pi-Sunyer -filla del que va ser alcalde de Barcelona, Carles Pi-Sunyer- (Fig.4) Rossend Carrasco i Formiguera torna del seu exili el 1970 i mor a Barcelona vint anys després, als 98 d’edat (Fig.5). Es pot afirmar que és pioner en l’aplicació de la insulina i que la seva obra demostra una gran connexió entre la clínica i l’hospital.

Referència

M. Fuentes Sagaz. La primera insulina fabricada a Espanya. Gimbernat, 2018, 57: 133-140.