L’esquistosomiasi va ser identificada com una malaltia causada per un paràsit el 1851. El seu descobridor va ser un metge alemany de 26 anys, però la malaltia ja era coneguda pels antics egipcis, com una de les malalties més pernicioses per la humanitat, que afectava milions de persones, des de molts segles abans de Crist.

El descobridor del paràsit que causa la malaltia fou Theodor Maximillian Bilharz (Fig.1), que havia arribat a Egipte una mica fortuïtament.

Bilharz neix el 1825 a Sigmaringen, ciutat alemanya pròxima a Tubinga, i comença els estudis de medicina a la universitat de Freiburg, el 1843. Dos anys més tard, canvia a la universitat de Tubinga, on es gradua el 1849.

Un dels seus mestres a la Universitat de Tubinga, el neuròleg i psiquiatra Wilhelm Griesinger (Fig. 2) és nomenat Director del departament d’Higiene d’Egipte, quan Alemanya ha desplaçat França com a nació influent a Egipte des de les campanyes napoleòniques. Griesinger demana al jove Bilharz que vagi a Egipte com a assistent seu, però quan porta poc temps a El Cairo, Griesinger descobreix que no s’adapta al clima, la dieta, i la manera de fer dels egipcis, i decideix renunciar al càrrec el 1852. Proposen a Bilharz que substitueixi al seu mestre, proposta que és acceptada, perquè a Bilharz li ha agafat afició per l’arquitectura egípcia.

Dirigeix el servei de medicina interna de l’hospital d’El Caire, assumint també la plaça de professor d’Anatomia de l’escola mèdica cairota.

L’any 1951, fent unes autòpsies de malalts que havien mort d’una malaltia molt comú a Egipte, que cursa amb hematúries, descobreix unes lesions a la mucosa intestinal, bufeta urinària i urèters en forma de protuberàncies blanques que semblen tumorals. En algunes d’aquestes autòpsies ha trobat un helmint en la sang portal, que no és capaç d’identificar malgrat la seva formació en zoologia.

Consulta la seva troballa, abans de publicar-la, a un helmintòleg famós, Karl von Siebold (Fig.3), que havia sigut professor seu a Tubinga, qui li diu que és un paràsit del Nil, que bategen com Distomum haematobium.

Un cop publicades les troballes dels malalts amb hematúries en una revista alemanya, l’anatomista Johann Friedrich Meckel, que va descriure el diverticle de Meckel, proposa que es doni el nom de bilharziasis a la malaltia que Bilharz ha caracteritzat des del punt de vista histològic i etiològic. Dos anys més tard, David Weimand proposa el terme esquistosomiasi per designar la mateixa malaltia. Actualment els dos termes s’utilitzen indistintament.

Un any després del seu descobriment, Bilharz és promocionat a catedràtic de Medicina Interna de l’Escola de Medicina d’El Caire (Fig.4).

L’interès de Bilharz pel fet egipci es manifesta quan envia una caixa amb cranis antics d’egipcis a la universitat de Freiburg, com a regal pels 400 anys de la universitat.

Quan el duc de Coburg-Gotha, un explorador alemany aristòcrata, fa una visita a Egipte, demana a Bilharz que l’acompanyi a Etiòpia. A la tornada del viatge Bilharz presenta un quadre febril que acaba amb un estat d’obnubilació, que es segueix de mort. Es va fer el diagnòstic de febre tifoide. Bilharz que es pot considerar el primer que va estudiar les parasitosis tropicals, morí als 36 anys.

El reconeixement de l’Schistosoma hematobium, identificat per Bilharz, ha permès fer investigacions per tal de reconèixer l’antiguitat de la malaltia, ja que s’han trobat ous del paràsit en mòmies egípcies. L’any 1967, el govern de la República Àrab Unida edita un segell per commemorar el centenari de la seva mort (Fig.5).