El Dr. Manuel Font i Torné és un metge que va viure a Barcelona entre el 1856 i el 1929 (Fig.1).

Amb el seu amic, el Dr. Lluís Llagostera, van ser uns entusiastes de l’excursionisme científic, corrent que apareix a final del segle XIX i principi del XX, que barrejava l’exercici físic (Fig.2), el sentit patriòtic d’amor al país, i l’interès per la cultura. Una colla de joves entusiastes descobreixen el territori català en excursions que intenten recuperar edificis històrics, com els temples romànics del Pirineu així com els paisatges que creuen que haurien de ser coneguts, entre els quals els cims de les muntanyes del nostre país.

Manuel Font s’interessa també pels aspectes mèdics del muntanyisme i fa observacions interessants sobre un dels aspectes que més preocupen els muntanyencs que han de fer ascensions a muntanyes altes, el denominat “mal de muntanya”. Escric aquesta entrada del blog per manifestar el meu agraïment al Dr. Antoni Ricart de Mesones, intensivista jubilat de l’Hospital de Bellvitge, que m’ha fet conèixer un opuscle del Dr. Manuel Font que conté la ponència que va presentar al Congrés internacional d’Alpinisme que es va celebrar, l’agost de 1900, en representació del Centre Excursionista de Catalunya. L’opuscle el va editar la Tipografia de L’Avenç, de Ronda Universitat 20, mesos després del congrés (Fig.3).

El Dr. Ricart es mostra admirat pel nivell de coneixements del Dr. Font i de l’estil senzill i clar que té el nostre excursionista, parlant d’un tema complex com el mal de muntanya. El criteri del Dr. Ricart és valorable ja que es tracta d’un metge que reuneix condicions que poc sovint es donen en els metges. És un alpinista científic, que ha fet un gran nombre d’ascensions a les muntanyes més altes del planeta i té un currículum vitae acadèmic amb moltíssims treballs en revistes de gran impacte sobre fisiologia i patologia relacionades amb l’alçada.

El mal de muntanya es coneix d’antic. La primera descripció coneguda és del jesuïta José de Acosta (1540-1600) que va viure molts anys al virregnat del Perú, i va patir de mal de muntanya travessant els Andes a llom de mula (Fig.4).

Metges britànics van descriure dues formes de mal de muntanya greus: el mal cardíac i el mal cerebral, o com es diu ara, l’edema pulmonar d’altitud i l’edema cerebral d’altitud, respectivament.

La publicació de la Nadala del COMB de 2022 ha permès fer un repàs de com el muntanyisme de principis del segle XX s’ha transformat en una activitat esportiva de gran complexitat a final del mateix segle. El Dr. Font Torné devia pertànyer a la societat barcelonesa culta, que també es relacionava amb gent del mon artístic, com el pintor Ramon Casas que li va fer un dibuix al carbonet, fent part de la sèrie de dibuixos que Casas va fer a la part més destacada de la societat barcelonesa .

El Dr. Font estava compromès políticament amb la Lliga Regionalista, i va formar part de la junta que presidia el Dr. Robert, i tenia de vicepresident el catedràtic Miquel Arcàngel Fargas.

Acabo aquesta entrada agraint al Dr. Ricart la donació que ha fet al Col·legi de Metges de Barcelona, de l’opuscle del Dr. Font i Torné, i també el fet d’haver-se convertit en un expert internacional dels canvis fisiopatològics associats a l’altitud, que ha contribuït a donar prestigi a la ciència mèdica del nostre país.

Referències

M. Bruguera Cortada i Mercè Viger i Rovira. Biografia del Dr. Manuel Font i Torné. Galeria de Metges Catalans

Miquel Bruguera Cortada, Sara Fajula Colom. Els metges i la muntanya, Nadala COMB 2022.

María Elvira Roca Barea. Los incomprendidos de la Historia. José de Acosta y la educación indígena.