Jules Gonin va ser el primer oftalmòleg en adonar-se que el despreniment de retina era degut a un estrip de la retina, a partir del qual aquesta es desprenia (Fig.1). Fins a primers del segle XX, es considerava incurable, i els intents quirúrgics que s’havien fet havien fracassat. Gonin va canviar el panorama dels que patien aquesta malaltia, ja que el tractament que aplica aquest oftalmòleg suís, que és la cauterització de l’estrip, era eficaç en més del 40% de les operacions, mentre que abans de Gonin era inferior a l’1%.

Incomprensiblement, una gran part dels oftalmòlegs contemporanis de Gonin no cregueren en el tractament que aquest preconitzava, fins que el van acceptar amb entusiasme els assistents al Congrés Internacional d’Oftalmologia que se celebrà a Amsterdam el 1929, durant el qual es proposa instituir la Medalla Gonin, que s’entregaria cada quatre anys a l’oftalmòleg que hagués fet la contribució més reeixida en el camp de l’oftalmologia.

Jules Gonin neix a Lausanne el 1870, on estudia medicina. Es gradua el 1894 i passa dos anys visitant hospitals europeus. Torna a Lausanne i, el 1896, el director de l’hospital oftàlmic de Lausanne, el Dr. Dufour, li ofereix formar-se en oftalmologia, i el fa el seu assistent. Li proposa una sèrie d’estudis, com la conjuntivitis bacteriana, els tumors oculars i les retinopaties hereditàries, a les que es dedica uns anys, fins que li encarrega, el 1902, un capítol sobre el despreniment de retina per a l’Enciclopédie Française d’Ophtalmologie, que representa per Gonin un encàrrec que li canviarà la vida. Durant quinze anys, es dedicarà a aprofundir en el coneixement de la patogènia d’aquesta malaltia i en el seu tractament.

El 1908, és un dels fundadors de l’Associació Suïssa d’Oftalmologia, de la que n’és el primer president. El 1918, és elegit director de l’Hospital d’ulls de Lausanne (Fig.2) i, el 1920, professor d’oftalmologia de la Universitat de Lausanne.

L’Hospital d’ulls de Lausanne s’havia construït el 1873, al costat d’un asil per gent cega que s’havia construït a la primera meitat del segle XIX (Fig.3).

Sota la direcció de Gonin, l’hospital d’ulls de Lausanne es converteix en un centre de peregrinació per oftalmòlegs de tot el món per aprendre el tractament proposat per Gonin. Al mateix temps, Gonin té una clientela de malalts privats que el converteix en un metge ric.

És un poliglota notable des de petit. Parla anglès, francès, espanyol, italià, i àrab, això li facilita la comunicació amb malalts i metge de tots els llocs del món.

Jules Gonin no va rebre el premi Nobel de medicina per l’opinió negativa d’un únic oftalmòleg, el Dr. Alfred Vogt (1879 – 1943) (Fig.4).

Vogt era un oftalmòleg de la Suïssa alemanya, conegut pel seu desenvolupament de tècniques per a la retinoscopia i el tractament quirúrgic del despreniment de retina. Alfred Vogt es va doctorar a la Universitat de Basilea el 1904.

El Comitè del Premi Nobel de medicina havia considerat donar el premi Nobel de 1934 a Jules Gonin, però van voler tenir una opinió favorable dels oftalmòlegs de més prestigi, ja que en el Comité no n’hi havia cap. Tots els consultats van coincidir amb el criteri del Comitè del premi Nobel, excepte Alfred Vogt, el descobridor de la malaltia de Vogt – Koyanagki – Harada, que és una panuveitis granulomatosa bilateral difusa que s’acompanya d’alteracions neurològiques auditives i cutànies. Vogt era un home de prestigi com oftalmòleg, però també conegut pel seu caràcter agressiu. Vogt va dir que Gonin no era el primer que havia operat amb èxit malalts amb despreniment de retina. Aquesta opinió va determinar que el Comitè del Premi Nobel decidís esperar un any per aclarir si Vogt tenia raó o no. Malauradament no se li va poder donar el premi Nobel l’any següent perquè Gonin va morir inesperadament el 1935.

Gonin va rebre diversos reconeixements. Un és el premi Marcel Benoist (1928), que és la més alta distinció científica de Suïssa. L’any de la seva mort, el servei postal suïs va emetre un segell amb l’efígie del Dr. Gonin (Fig.5).

El 1934, Gonin publica el llibre que reuneix els treballs de tota la seva vida sobre el despreniment de retina (Fig.6).

Referències

G. Saluja, A. Samdani. Jules Gonin (1870 – 1935): The man behind retinal detachment. J. Ophtalm. Sci. Res., 2021;

F. Barreto Morais. Jules Gonin and the Nobel Prize: pioneer of retinal detachment surgery who almost received Nobel prize in medicine. Int J Ret. Vit., 2018; 4: 2.

 J. Rumpf. Jules Gonin. Inventor of the surgical treatment for retinal detachment. Surv Ophthalmol. 1976;21:276–84

Wolfensberger TJ. Jules Gonin. Pioneer of retinal detachment surgery, Indian J Ophthalmol. 2003;51:303–8