Benvolguts lectors, aquesta és la darrera entrada d’aquest curs perquè el seu autor comença vacances. Alguns visitants com el doctor M.A. Asenjo m’han comentat que van tenir problemes per consultar els 2 últims articles de la setmana passada. Efectivament el blog va patir alguns problemes tècnics, que afortunadament semblen resolts, per això us comparteixo els enllaços de totes 2 entrades:
Rebecca Lee Crumpler (1831 – 1895), primera metgessa afroamericana
Metges espanyols proposats com a candidats al premi Nobel
Espero retrobar-vos el 21 d’agost. Us desitjo un molt bon estiu.
La mort recent del Dr. Pere Miret i Cuadras, un tisiòleg de gran categoria, m’ha fet recordar un article que va escriure l’any 2013 a la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya sobre aquest quadre (Fig.1).
És un dibuix al carbó que va pintar Ramon Casas per encàrrec del Dr. Lluís Sayé, que dirigia el servei d’Assistència Social de Tuberculosos de Catalunya, nom oficial del servei responsable de la Lluita antituberculosa (Fig.2).
Aquest Servei havia de disposar de centres de diagnòstic, sales d’aïllament en hospitals i sales de maternitat, colònies agrícoles per infants i equips de vacunació BCG. El Dispensari Central des d’on es dirigia la lluita antituberculosa estava en una antiga nau industrial del carrer Radas, núm. 24, que es va inaugurar el 23 d’abril de 1921.
Sayé organitza cursos monogràfics sobre tuberculosi pulmonar, d’on surten els primers especialistes. Sayé adquirí un prestigi social i professional altíssim, perquè dirigia un programa contra la malaltia que més preocupava la societat barcelonesa per la seva alta taxa de mortalitat i com a problema social.
El Dr. Sayé encarregà a Ramon Casas el dibuix que fa publicitat del servei d’assistència de tuberculosos. El cartell té 1,80m d’alçada per 1,30m d’amplada, i estava penjat a la Biblioteca del Dispensari antituberculós del carrer Torres i Amat, de Barcelona (Fig.3), que va substituir el del carrer Radas quan aquest va tancar les portes.
El dibuix representa una mare jove, preocupada i resignada, que protegeix dues filles, adolescent la gran i infant la petita. Al fons es veuen fàbriques amb xemeneies fumejant.
El quadre va estar al Dispensari antituberculós fins al 1973, quan l’excel·lentíssim secretari del patronat Nacional antituberculós (PNA) va visitar el dispensari i va exigir que traslladessin el cartell a la seu del PNA, on tindria un lloc d’honor, que va ser el despatx del secretari del patronat.
Les reclamacions del secretari del PNA van ser insistents i coactives fins que el cartell fou traslladat a Madrid. El cartell tornà a Barcelona gràcies a una campanya de reclamació feta a la premsa i recuperà el seu lloc a la Biblioteca del Dispensari, on hi estigué fins al 1992, quan es va desmantellar el Dispensari per convertir-lo en un CAP. Llavors el cartell va passar a l’avant-despatx del conseller de sanitat, al pavelló Ave Maria, des d’on va ser traslladat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Referència
P. Miret. Un dibuix al carbó de Ramon Casas. Rev R Acad Med Catalunya, 2013; 29 (3); 127 – 129.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 
Que jo recordi Ramón Casas va pintar el 1900 un altre malaltia, la SÍFILIS, i que també està en el MNAC. Anunciava el Sanatori per sifilítics dirigit per el Dr. Abreu. Es tracta d’un cartell pintat amb llapis conté i pastel. Crec que el proper curs en Miquel ens podria delectar amb un bon article.
Moltes gràcies Miquel per tota la boníssima feina d’aquest curs.
M'agradaM'agrada
Efectivament Salvador, tens raó. Havia pensat començar el nou curs amb una entrada sobre el cartell de Ramón Casas que fa referència a la sifilis, i que ja tinc preparat. Un bon estiu.
M'agradaM'agrada
Aunque la historia es inamovible, orienta nuestro pasos hacia el futuro y es un pozo de sabiduría lleno de sorpresas, al menos para mí. Tus entradas, admirado amigo Miguel, breves y densas a la vez, con seleccionados y apropiados efectos gráficos, son una delicia. Tu capacidad de de síntesis es admirable.
Muchas gracias, feliz veraneo, descansa para que a la vuelta nos (me) sigas deleitando con tus personajes. Alguno de ellos “tela marinera” como se dice vulgarmente.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por tu comentario Miguel Angel. Mis vacaciones estraran en parte destinadas a buscar personajes e historias nuevas que nos permiatn seguir divertiendonos.
M'agradaM'agrada
Hola Miquel,
Després de dificultats per llegir els últims articles, ahir tot s’havia arreglat.
Moltes gràcies per fer-nos conèixer de forma molt amena tots aquests aspectes de la nostre professió.
Bones vacances i esperem nous i interessants aspectes de l’història de la medicina.
Una abraçada
M'agradaM'agrada