La verola va ser una de les malalties infeccioses que van portar els conquistadors espanyols a Amèrica, i que va contribuir d’una manera aterradora en la mortalitat prematura dels indígenes. Quan Jenner descobreix la vacuna de la verola, el rei d’Espanya Carles IV es proposa enviar una expedició que transporti vacuna a Amèrica, preocupat perquè la reducció de la població indígena comportava una reducció de la mà d’obra que extreia or i plata de les mines que hi havia en el territori conquerit (veure aquesta entrada del blog de 27/9/21).

L’expedició organitzada per Carles IV és dirigida pel cirurgià militar alacantí Francesc Xavier Balmis, que aleshores tenia 50 anys i ja havia estat a Mèxic un temps, fent de metge de l’Hospital Militar de Mèxic el 1787 i preparant informació per un llibre que va escriure sobre flora mexicana.

Es va nomenar sots-director de l’expedició a Josep Salvany, cirurgià militar també, que volia deixar l’exèrcit perquè estava malament de salut. Com no va guanyar una oposició per una càtedra de medicina a la universitat d’Osca, es va postular per acompanyar Balmis, sense imaginar que el viatge a Amèrica seria molt més dur que anar amb un regiment de l’exèrcit d’un lloc a l’altre del territori espanyol.

L’expedició sortí de La Corunya amb el vaixell Maria Pita el 30 de novembre de 1803. Apart dels sanitaris, hi anaven 22 nens de la inclusa de La Corunya, que no havien tingut contacte amb la verola, que s’anirien punxant 2 cada 10 dies amb vacuna obtinguda de vaques amb la malaltia que tenen en les mamelles i que, quan la contreuen els humans, queden protegits de la verola. La vacuna es va transportar així, i s’obtenia de les pústules que apareixien on s’havien vacunat els nens, per poder vacunar-ne d’altres.

L’expedició de Balmis i Salvany va ser la primera expedició de Salut Pública que s’ha fet mai, i va salvar milers de vides de indígenes i espanyols residents al continent americà. La importància d’aquest viatge no va ser reconeguda a Espanya fins que es va complir el segon centenari del viatge, quan es van fer nombrosos actes recordant l’heroisme dels membres de l’expedició, com la publicació de nombrosos llibres i articles científics. També es va posar en circulació un segell commemoratiu del Bicentenari de l’expedició que il·lustra el moment de marxar el vaixell en que anava l’equip que transportava la vacuna a Amèrica (Fig.1).

La responsable de cuidar els 22 nens que tenien la missió de transportar la vacuna en els seus cossos va ser Isabel Zendal (veure aquesta entrada del 13/5/21). Nascuda el 1771 en una família d’agricultors d’origen humil a la localitat gallega d’Ordes (La Corunya), Isabel va perdre diversos dels seus germans quan eren petits i després la seva mare, que van morir de verola quan ella tenia 13 anys. Amb 20 anys, va deixar el camp i va començar a treballar com a ajudant a l’Hospital de la Caritat de La Corunya. Dos anys després, donava llum al seu fill Benito Vélez, que va criar com a mare soltera i, després de diversos anys treballant a l’hospital, el 1800, va passar a regentar un orfenat, on s’acollia nens abandonats o repudiats pels seus pares (Fig.2).

A continuació els hi mostro vuit segells dedicats a Edward Jenner, el descobridor de la vacuna de la verola, emesos per diferents països, que honoraven amb el segell la gran aportació feta pel metge anglès.

Finalment incloem dos segells relacionats amb el doctorat que va fer Josep Salvany a la Facultat de Medicina de la Universitat de Sant Marc de Lima, dirigides pel catedràtic de medicina, Hipólito Unanue, la màxima figura de la medicina peruana (Figs. 11 i 12).