Les epidèmies van constituir, des de l’edat mitjana fins a l’època moderna, verdaderes tragèdies socials. L’aparició sobtada d’una malaltia amb alta taxa de mortalitat, que afectava tant homes com dones, joves i vells, de causa desconeguda, feia pensar en un càstig diví pels pecats dels homes. L’església catòlica afavoria aquesta interpretació perquè creia que disposava d’instruments per aplacar la divinitat i reclamar el penediment dels culpables (Fig.1). Es posaven en marxa un conjunt d’expressions religioses, com rogatives, goigs i processons, per sol·licitar el perdó de la divinitat. Moltes processons es feien cap a ermites pròximes a les poblacions que tenien verges, sants o santes, com a titulars de l’ermita, a qui es demanava que actuessin com intercessores davant Déu, perquè aturés l’epidèmia.

Al mateix temps començava la cerca de culpables i sovint se’n trobaven. A Europa foren els jueus, centenars dels quals foren cremats en fogueres acusats d’enverinar els pous per acabar amb els cristians. També es perseguien dones sospitoses de practicar la bruixeria per cremar-les.

Presento avui als lectors d’aquest blog alguns retaulons oferts com penediment d’una població, dels pecats comesos, a la finalització de l’epidèmia. Els qui oferien els exvots atribuïen a l’efecte de les seves oracions el fet que s’hagués acabat l’epidèmia (Fig. 2 i 3).