Irena Sendler és un d’aquests personatges heroics que s’haurien de recordar per la seva valentia i habilitat en salvar vides d’infants jueus en els anys de la Segona Guerra Mundial (Fig.1). El seu pare era un metge que va morir d’un tifus exantemàtic quan Irena tenia set anys, contagiat en el curs d’una epidèmia d’aquesta malaltia durant la Primera Guerra Mundial. Irena havia nascut a Varsòvia però passa la seva infància i adolescència en la població on vivien els seus avis, que formaven una família molt catòlica.

Comença la carrera de dret a la Universitat de Varsòvia i després la d’Humanitats. Es casa l’any 1931, mentre estudia, amb Mieczyslaw Sendler, un filòleg clàssic, i comença a exercir com a treballadora social a la secció d’Ajuda Materno – Infantil del Comitè Cívic d’Assistència Social.

Quan comença la Segona Guerra Mundial, Polònia és envaïda i Irena s’uneix a la Resistència Polonesa. Quan els alemanys inicien, el juliol de 1942, les deportacions de jueves al camp d’extermini de Treblinka, la feina d’Irena consisteix a treure clandestinament nens jueus de Varsòvia, on estan tancats en el gueto jueu d’aquesta ciutat, i proporcionar-los documents falsos i refugi per evitar que siguin detinguts i portats als crematoris. Els treu de formes variades i imaginatives, dins de taüts o en bosses d’escombraries. Porta un registre detallat de tots els nens que aconsegueix treure del gueto, per evitar que perdin la identitat. Irena és una de les persones que va salvar més nens jueus durant l’Holocaust. S’estima que uns 2.500. La major part dels nens troben refugi amb famílies catòliques o en institucions religioses.

L’octubre de 1943, és detinguda per la Gestapo i torturada, però ella no revela on amaga els nens jueus. És condemnada a mort, però finalment pot ser alliberada per la Resistència i passa a treballar com infermera en un hospital de campanya de la resistència polonesa (Fig.2).

Sobreviu a la guerra i es dedica a atendre nens jueus que han perdut els pares durant la guerra, buscant famílies d’adopció.

Acabada la guerra, es casa novament i té fills, però tothom ignora el paper que havia jugat durant la guerra, fins que és reconegut anys després. El 1965, és nomenada “Justa entre les Nacions” pel Yad Vashem, una institució israelita per honrar les víctimes de l’Holocaust. Ha estat proposada dos cops pel Premi Nobel de la Pau, el 2007 i el 2008. Morí el maig de 2008 (Fig.3).

Referències

Temiño I. La heroína que salvó 2500 niños. El Mundo, 15 . 07 . 2007.

Margarita del Valle García. Irena Sendler. La enfermera heroína del ghetto de Varsovia. SEDENE 2008, nº 27.

Marzena Mikla. La paradoja de la memoria: reflexión sobre Irena Sendler. Enfermería global, 2008; 13: 1-5.