Sempre m’ha preocupat d’on ens ve la falta de consideració que es té a les grans figures de la cultura i de la ciència que ha donat Espanya, quan aquestes persones moren. Tot fa pensar que no hagin existit. Se’ls oblida. Com a molt, anys després de la seva mort descobrim que s’ha posat el seu nom a un carrer o a uns jardinets. A Catalunya passa el mateix. Potser són una excepció a casa nostra Pompeu Fabra, Miró, Dalí, i pocs més.

Quin contrast amb el que passa a França, on es recorden molt més les grans figures de la cultura i de la ciència pròpies! Un exemple és el cas de Pasteur i de Jaume Ferran. Salvant les distàncies entre un i altre, sí que podem afirmar que Pasteur va ser l’home que es va dedicar a fer vacunes per prevenir malalties humanes i animals, i a Catalunya aquest paper el va fer el Dr Ferran. Ferran va ser el primer que va fer una vacuna per humans, la vacuna del còlera, vacuna eficaç i segura. Quanta gent coneix Jaume Ferran? Estic segur que a França no hi ha cap francès que no sàpiga qui era Pasteur.

Què fa que tinguem un comportament tan diferent en un país i en un altre? A França se senten orgullosos de les persones que van fer molt pel seu país i per la gent del seu país quan eren vius. A Espanya els oblidem. Segurament no hi deu haver una raó única, sinó un conjunt de factors, que expliquen la diferència. Alguns factors són dependents de les administracions, ajuntaments i ministeris fonamentalment, però també museus, universitats, fundacions i altres. Però jo crec que la diferencia es produeix a les escoles, que són el lloc ideal on s’hauria d’explicar qui són i què van fer els grans homes i les grans dones del nostre país que han millorat les nostres vides.

Hauríem d’aprofitar que els nens i les nenes tenen tendència a admirar, i poden tenir tendència a voler emular, per fer-los conèixer persones que mereixen ser admirades i aplaudides pel que van fer quan vivien.

Només per mostrar com enfoquem de manera distinta França i Espanya aquest tema, fixeu-vos amb la figura de Pasteur. Mireu quants llibres dirigits fonamentalment a nens, adolescents i joves s’han editat sobre Louis Pasteur a França (Figs. 1 i 2). A Catalunya només la Pilarín Bayés s’ha dedicat a escriure històries sobre personatges famosos, a un nivell senzill, i assequible a qualsevol nen o nena (Fig.3)

La Pilarín ha fet moltes biografies il·lustrades breus dels grans personatges de Catalunya, com Joan Miró, Gaudí, Picasso, l’abat Oliba, Josep Pla, Jacint Verdaguer, Pau Casals, Santiago Rusiñol, Josep Vicenç Foix, Josep Maria de Segarra, Torras i Bages, Pau Casals, Ildefons Cerdà, Àngel Guimerà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Martí i Pol, Rafael Casanova, Josep Anselm Clavé, Tàpies, i Pompeu Fabra. El problema és que es fan tirades limitades i no es reediten les biografies que es van fer per un encàrrec concret, la qual cosa limita moltíssim la difusió d’aquests personatges a les escoles.