La tetralogia de Fallot, o síndrome de Fallot, és un defecte congènit amb quatre anomalies: foramen en l’envà interventricular, estenosi de la vàlvula pulmonar, transposició de l’aorta i hipertrofia del ventricle dret.

Els nens i nenes amb aquesta malaltia, coneguts com a nens blaus a causa de la cianosi que presenten, morien de petits, fins que l’equip del cirurgià cardíac Blalock dissenyà una intervenció quirúrgica reparadora dels defectes, que ofereix la supervivència dels malalts afectats.

L’operació es diu de Taussig-Blalock. Helen Taussig era la cap de cardiologia pediàtrica del Johns Hopkins Hospital, molt interessada per les malalties cardíaques congènites (Fig.1) (veure aquesta entrada del blog de 7/2/22), i qui va insistir a Blalock, quan aquest arriba al Johns Hopkins, per que trobi una solució quirúrgica per aquests malalts.

Blalock comença a buscar solucions amb l’ajuda del seu assistent, Vivien Thomas, un jove negre amb una extraordinària habilitat manual (veure aquesta entrada del blog de 3/2/22), fins que operen el primer cas, una nena de nom Eileen, el dia 29 de novembre de 1944.

Blalock (Fig.2), en la primera operació d’un cas de tetralogia de Fallot, és ajudat per dos joves cirurgians que en el futur seran els millors cirurgians cardíacs del món: William Longmire, que era el cap dels residents de cirurgia de l’hospital, i Denton Cooley, que era intern de cirurgia cardíaca. Vivien Thomas, enfilat en un tamboret darrere Blalock, anava insinuant els moviments que aquest havia de fer.

La intervenció va ser un èxit i, a partir d’aquest moment, el procediment quirúrgic es va anar aplicant en tots els països del món.

A Étienne-Louis Arthur Fallot, conegut com Arthur Fallot (1850 – 1911), li devem el nom d’una de les malformacions congènites del cor més coneguda (Fig.3). Fallot, el 1883, va fer una fina descripció de les quatre (d’aquí el prefix tetra) característiques morfològiques bàsiques unificant-les en una mateixa entitat, que ell va anomenar la malaltia blava, i va dur a terme la correlació anatomo-clínica de tres casos en una publicació al Marseille Médical.

No obstant això, la utilització de l’epònim Fallot s’atribueix a Maude Abbott (Fig.4), patòloga canadenca, autora també d’un excel·lent atles sobre cardiopaties congènites comparades (veure aquesta entrada del blog de 13/10/21).

Fallot no va fer la primera descripció d’aquesta malaltia, que va ser descrita per primera vegada el 1673 per Nicolaus Steno, metge danès que al final de la seva vida va ser bisbe de l’església catòlica (veure aquesta entrada del blog de 20/2/21). Posteriorment en va descriure un altre cas el metge holandès Eduard Sandifort, format a Leiden, universitat en la que fou professor, el 1771. Uns anys més tard, el 1784, William Hunter en va descriure un cas més.

Fallot havia nascut a Sète, estudiat medicina a l’École de Medicine de Marseille, que encara no era universitat, i doctorat per Montpellier el 1876 (Fig.5).

Fou director de la Clinica Mèdica de l’École de Medicine de Marseille i professor de Medicina Legal i Higiene.

Referències

Jacint Corbella i Corbella. L’obra mèdica d’Arthur Fallot (1850-1911). Rev. R. Acad. Med. Cat., 2009; 24 (1): 30-341.

Catherine A Neill. Edward B. Clark. Tetralogy of Fallot. The first 500 years. Texas Heart Inst. J., 1994; 21 (4): 272- 279.

Taussig HB. Neuhauser lecture – Tetralogy of Fallot: early history a late results. Am J Roentgenol. 2009; 133: 423-431.

Abbott ME. Atlas of congenital cardiac disease. New York: American Heart Association; 1936.