El passat mes de novembre es va celebrar l’obituari dels membres de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya que havien traspassat durant l’any 2023. Un d’ells era el Dr. Pere Miret, mort als 95 anys d’edat.

Dels moltíssims metges que he conegut al llarg de la meva vida professional i quan vaig ser president del Col·legi de Metges, el Dr. Miret ha sigut un dels metges a qui he tingut més estima i més admiració, tot i que només l’he tractat en dues èpoques de la seva vida: quan ell era el director de l’Hospital Antituberculós de Terrassa, a finals dels anys 80 i primers dels 90 del segle passat, i en els últims quatre o cinc anys de la seva vida.

A la primera època em venia a consultar a l’Hospital Clínic els cassos de possible hepatotoxicitat dels fàrmacs antituberculosos que prenien els seus malalts de l’hospital de Terrassa (Fig.1) i en el segon període li demanava que escrivís biografies de metges per a la Galeria de Metges Catalans. Va escriure les de Cristòfol Cuadras i Giralt, Pedro de March i Ayuela, Ramon Puig i Mestre, Tomàs Seix i Miralta, i Joan Solsona i Conillera.

Les dues coses les feia bé. Preocupar-se dels seus malalts, buscant ajuda on li semblés que la podria trobar, i escrivint. Era un gran escriptor del gènere que en podríem dir memorialista, és a dir explicar històries viscudes, situant-les en el context geogràfic i històric apropiat.

Crec que he llegit tot el que va escriure i puc asseverar que el que escrivia era interessant. Aquesta habilitat literària explica que se li concedís el premi a l’excel·lència del Col·legi de metges de Barcelona l’any 2013 en l’àmbit d’Humanitats (Fig.2).

Va escriure les seves experiències com a metge de poble a Gòsol (Fig.3), la primera plaça que va tenir l’any 1953. Més de cinquanta anys després, els records d’aquesta experiència van ser publicats amb el títol “Tot passant per Gòsol” a la revista Gimbernat l’any 2009.

Després de Gòsol, guanya una plaça dels “Serveis sanitaris del Protectorat del Marroc”. Vessà la seva experiència dels gairebé 5 anys que hi passa, en un llibret molt atractiu “Crònica d’un metge al Marroc (1954 – 1958)” (Fig.4).

A la tornada del Marroc, l’any 1958, guanya una plaça al Dispensari de la “Lluita antituberculosa”, del carrer Torres i Amat (Fig.5), on es converteix, el 1965, en l’assistent del Dr. Andreu Pursell, que era el cap del Servei de Respiratori de l’Hospital de Sant Pau, i havia estat nomenat cap o supervisor del Dispensari antituberculós. Miret aprèn Pneumologia amb Pursell, i pot guanyar l’any 1972 una plaça d’especialista de Cor i Pulmó de la Seguretat Social a l’ambulatori del carrer Manso. El 1973, és nomenat sots-director del Dispensari antituberculós.

El 1986, el Dr. Miret experimenta un fet estrany. El director del Patronat Nacional Antituberculós el crida a Madrid per oferir-li la direcció de l’Hospital de Malalties del tòrax de Terrassa, on hi ha hagut un conflicte que ha acabat amb l’abandonament de les monges que s’ocupaven de la infermeria del centre, i han plegat els metges que feien l’assistència. El director li planteja que o accepta el càrrec de director o tancaran l’Hospital. Aquest era un hospital fundat el 1952 que tenia 1.200 llits per tuberculosos. Miret accepta el repte i assumeix la direcció de l’hospital, fins que es va decidir tancar-lo el 1992 per falta de malalts.

Pere Miret va escriure la “Història de la Ciutat Sanatorial de Terrassa”, que va ser publicada a Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, el 2009.

El 2003, Miret es jubila, però comença una etapa de treball manual, aprèn l’ofici d’enquadernador, i intel·lectual, escrivint la historia de la seva vida i històries de la vida d’altres. El 2011, presenta la seva Tesi doctoral a la Universitat de Barcelona: “La tuberculosi a Catalunya des del segon terç del segle XIX a la meitat del segle XX”, dirigida pel professor J. Corbella.

El 2008, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i llegeix el Discurs d’ingrés: “La tuberculosi en quatre memòries manuscrites de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona el segle XIX” (Fig.6).

A finals del 2022, li vaig demanar que es sotmetés a una entrevista sobre la seva vida professional, amb la que es va començar una etapa nova de la Memòria de la Professió. Hi podeu accedir a la pàgina web del Col·legi de Metges de Barcelona, Galeria de Metges Catalans. Quan s’obre la pàgina veureu unes pestanyes, una de les quals diu Memòria de la Professió. Si la premeu se us obrirà la darrera entrevista publicada, però podeu tirar enrere fins veure la primera, que es la del Dr. Miret. Llegiu-la, val la pena.