He llegit aquest cap de setmana aquest llibre de Núria Gibert Chinchilla, editat per l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, amb el suport del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona, i em veig en la necessitat de recomanar la seva lectura (Fig.1).

El llibre sorgeix amb motiu de la celebració del 150 aniversari de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, que van fundar Maria Gay Tibau (Fig.2) i Carme Esteve Andoca el 1870, per vetllar persones malaltes a domicili.

Per aquesta raó, les germanes d’aquesta institució es coneixen com a “vetlladores de sant Josep”. Avui dia, l’Institut de Religioses de Sant Josep està present en 13 països d’Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i disposa de 25 centres.

El llibre és una història de la professió d’infermeria que revisa cronològicament com es cuidaven els malalts a l’edat antiga, antic Egipte, Xina, Índia, Grècia i Roma. També descriu com s’organitza la infermeria monacal a l’edat mitjana i la primera infermeria musulmana, així com altres formes especials, la dels cavallers hospitalaris i el moviment de les beguines.

S’exposa en detall la infermeria religiosa que apareix a l’edat moderna i l’aparició de la infermeria laica a l’edat contemporània amb les Diaconesses de Kaiserwerth, Florence Nightingale, l’Escola de Sta. Isabel d’Hongria, fins arribar a les infermeres heroiques de la Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial.

El llibre està organitzat en 38 capítols curts amb molta iconografia i textos breus, clars i sintètics on es posa l’accent en els diferents personatges històrics que han jugat un paper influent en la història de la infermeria.

He observat amb satisfacció que diverses persones a qui he dedicat una entrada del meu blog com Isabel Zendal, Florence Nightingale, Theodor Fliedner, Clara Barton, Irena Sendler i Elisabeth Eidenbenz, són comentades en detall en el llibre.