Fa unes setmanes, el màxim expert en la història de la medicina andorrana, el Dr. Joan Carles Riera Socasau, va fer un comentari a l’entrada del blog dedicada a la Dra. Serafina Palma Delgado (veure aquesta entrada del blog de 8/5/24) sobre el pare de Wenceslau Dutrem (Fig.1).

Serafina i Wenceslau fill eren metges, militants del PSUC i destinats al front, i van sol·licitar a la Comissió de sanitat del PSUC que resolguessin el transport de sang al front per poder transfondre-la on més urgent i necessària era, feina que va assumir el metge militant del PSUC, Frederic Duran i Jordà.

El pare de Wenceslau, de cognoms Dutrem i Solanich, era un farmacèutic que va crear un laboratori on es feien medicaments destinats especialment a persones amb disfuncions i malalties sexuals. El medicament estrella era l’Erotyl (Fig.2), que fou un predecessor de la Viagra.

El pare farmacèutic va decidir deixar temporalment Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial, passà a Andorra, i s’instal·là a Barcelona un cop acabada la guerra.

Wenceslau va estudiar a la Universitat de Barcelona, primer Farmàcia, per imposició paterna, on es llicencia el 1922, i a continuació Medicina, que acaba el 1930. A l’Hospital Clínic és alumne intern del professor Pedro Pons per convertir-se en internista. Es fa militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i durant la Guerra Civil s’inclina cap el PSUC.

Exercia com a metge general en un consultori privat a l’edifici de la Pedrera i una consulta al Poble Nou, per atendre gratuïtament gent pobra.

Avançada la guerra, és enviat al front. El 19 d’octubre de 1938, abandona Espanya.

Fa una estada a París per formar-se en bacteriologia, fins que pot agafar un vaixell, el Flandres, que el durà a Veracruz, i d’allà a ciutat de Mèxic, on s’hi estableix definitivament.

A Mèxic dona classes, igual que la Dra. Palma, a l’Escola de Medicina Rural de l’Instituto Politécnico Nacional, i ajuda el seu pare i germans a fundar els laboratoris Farbar (de Farmacèutics i Barcelona).

A Mèxic va ser molt actiu en impulsar iniciatives de socors mutus pels exiliats catalans, com la Borsa del Metge català, la Mutual de Metges de Catalunya, l’Orfeó Català, entre altres.

Dutrem vivia a Ciutat de Mèxic al barri de Coyoacán, on també hi residia Lev Trotski, un dels ideòlegs més importants del comunisme, que vivia a Mèxic des de 1937, havent fugit de la persecució de Stalin, per haver estat el màxim col·laborador de Lenin i l’organitzador de l’exèrcit roig. La història de Trotski a Mèxic i el seu assassinat es pot llegir en el llibre de Leonardo Padura ”El hombre que amaba a los perros”, un llibre molt ben escrit i i molt recomanable, editat a Espanya per Tusquets. Dutrem havia atès un nét de Trotski, ferit en un atemptat contra el seu avi, i el propi Trotski d’algun episodi mèdic benigne. Quan Trotski fou atacat amb un piolet pel comunista català Ramon Mercader, que s’havia fet acceptar per Trotski com un amic que el visitava a casa seva, Wenceslau Dutrem fou el primer metge que fou cridat a casa de Trotski. Dutrem, que el veu amb una lesió irreparable, acompanya el rus amb l’ambulància a l’hospital, on morirà algunes hores després d’ingressar.

Dutrem no feia de metge a Mèxic perquè no tenia el títol de metge convalidat, i només feia de metge pels amics. Va viure a Mèxic, on era una autoritat entre els maçons, i es va desplaçar dos cops a Houston on va ser operat del cor per un infart.

Dutrem va morir a Barcelona el 1979, al quiròfan de la clínica Plató, mentre l’operaven d’una fractura de fèmur per una caiguda un cop que va venir de vacances.

Referències

Miquel Bruguera Cortada. Wenceslau Dutrem Domínguez. Galeria de Metges Catalans.

Joan Valls Pueyo. Wenceslau Dutrem i Solanich, un farmacèutic de Castellbell i el Vilar. Dovella, 2012; Tardor- Hivern; 39 – 49.