La gran majoria d’epònims mèdics corresponen a metges que van fer aportacions científiques valuoses, generalment la descripció d’una malaltia o d’un element anatòmic, o un procediment diagnòstic o terapèutic. El nombre d’epònims femenins és notablement inferior al de masculins, perquè en l’època dels descobriments mèdics, sobre tot el segles XVIII i XIX, les dones encara no havien estat autoritzades a estudiar medicina. En el segle XX comença a haver-hi epònims de metgesses, especialment en dermatologia i pediatria.

En aquesta entrada es comenten alguns epònims de metgesses de les que encara no n’havia parlat en aquest blog i s’indica on trobar els epònims que ja s’han comentat: Dorothy Andersen, Virginia Apgar, Yvonne Barr, Gerty Cori, Gladys Dick, Dorothy Reed, Sophie Spitz i Helen Taussig. Alguns dels epònims no comentats encara son:

Julia Bell (1879 – 1979) (Fig.1). Pionera en genètica humana. L’epònim és síndrome de Martin – Bell, que correspon a la síndrome del X fràgil, que es caracteritza per retard mental, macroorquídia i cara rara. Julia Bell es va graduar en estadística en el Trinity College de Dublin. El 1914, comença a estudiar medicina en el Royal Free Hospital de Londres. Es retira als 86 anys, havent-se mantingut soltera.

Liliane Schnitzler (1938 -). Dermatòloga francesa, que va ser la primera en ocupar una plaça de cap de Servei de Dermatologia a França. Als 31 anys era directora de departament a la Universitat d’Angers, càrrec que va ocupar 36 anys. Va descriure la síndrome de Schnitzler, consistent en un rash urticariforme amb gammapatia monoclonal.

Wilma Canada (1926 – 2017). Fou una radiòloga nord-americana, graduada en medicina a la Universitat de Duke, i amb la residència feta al Massachusetts General Hospital (Fig.2).

Fa la primera descripció de la síndrome de Cronkhite – Canada, junt amb l’internista Leonard Cronkhite (1919 – 1996). La síndrome es caracteritza per pòlips a l’estómac i al budell, pigmentació cutània, alopècia i lesions unguials.

Winifred Ashby (1879 – 1975) fou una patòloga nascuda a Londres, emigrada als Estats Units als 14 anys. Graduada a la universitat de Chicago el 1903, fa la residència a la Clínica Mayo, i és contractada per l’Hospital St. Elizabeth de Washington DC (Fig.3).

Emma Call (1847 – 1937) fou una de les primeres llicenciades en medicina dels Estats Units. Graduada el 1873, va exercir d’obstetra (Fig.4). Va descobrir lesions en els tumors d’ovari.

Myrtelle Canavan (1879 – 1953) fou la primera neuropatòloga de la costa Est dels Estats Units. Graduada el 1991, fou cap del laboratori del Danvers State Hospital a Massachusetts. Es va donar el seu nom a la síndrome de degeneració esponjosa familiar del cervell. Va ser curadora del Museu Anatòmic de la Universitat de Harvard.

Erna Christensen (1906 – 1967) va descriure la polidistròfia infantil cerebral progressiva amb KH Krabbe. Era una neuropatòloga danesa, que treballava en l’Institut de Patologia Molecular de la Universitat de Copenhague.

Mildred Clough (1888 – 1938) és una hematòloga americana que va descriure la síndrome hemolítica criopàtica.

Referències

Andrew G Ostor. Immortal women: essays in Medical Eponyms. Part II. Am. J. Surg. Pathol., 2001; 25 (10): 1326 – 1333.