Escriure un blog sobre “Curiositats de la història de la medicina“, que aparegui cada dia feiner, és a dir cinc cops per setmana, és un repte a la capacitat que un té per trobar temes diferents que permetin fer un comentari enginyós o aportar una informació inèdita o al menys poc coneguda. Tenir una entrada preparada, “entrada” és el nom apropiat per cada capítol breu, que és la dosi d’un dia, representa molta feina.

Me n’he anat sortint fins ara, crec que prou bé, segons em comenten companys i amics que em llegeixen cada dia o força sovint. Faig cas dels comentaris dels lectors perquè son de bona fe. Quan em critiquen un text, solen tenir raó. Algunes entrades em surten clarament millorables i m’ho fan notar.

En aquesta feina de buscar temes per noves entrades sempre hi trobo inspiradors, que em diuen: “per què no parles d’això o d’allò?”. Quan puc escriure amb llapis uns quatre folis sobre el tema que m’han suggerit, tracto de donar-li una forma definitiva, polint el text.

En Miquel Marco és un dels lectors que em proporcionen idees, i és una persona a qui li vull agrair el que fa, perquè les aportacions d’en Miquel tenen l’avantatge de la novetat (Fig.1). Em parla de personatges que no coneixia, alguns extraordinaris com Marcelino Pascua, altres molt poc coneguts (Fig.2), com Antoni Griñó. Altres eren coneguts, però jo no els coneixia, com Sergei Iudin, un cirurgià rus que va explorar la utilitat i la seguretat de la sang de cadàver, o Felix Plaut un psiquiatre deixeble de Kraepelin o Augusto Vidal Parera, l’autor del primer llibre de psiquiatria infantil publicat a Espanya.

Miguel Marco Igual és un neuròleg natural de Manzanera (Teruel), nascut el 1954. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va especialitzar en neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Durant més de 35 anys va treballar al Parc Taulí, del 1984 al 2019, sempre al Servei de Neurologia. I, més concretament, en els darrers 15 anys amb pacients amb esclerosi múltiple.

Des de fa anys es dedica a la investigació de la història de la medicina, publicant diferents llibres; un sobre metges republicans espanyols exiliats a la Unió Soviètica (2010), una biografia de Marcelino Pascua (2018) i una biografia sobre el cirurgià rus Sergei Iudin (2024) (Fig.3). I que fou contractat per l’Hospital Parc Taulí on ha estat durant tota la seva vida professional al servei de Neurologia.

A més ha fet nombrosos articles sobre la medicina espanyola republicana i del exili de 1939, i la neurociència soviètica i nord-americana.

La Sociedad Española de Neurología el va reconèixer amb el Premio de Historia de la Medicina 2022. Més tard el reconeixement fou del Col·legi de Metges de Barcelona, pel conjunt de llibres i articles publicats, concedint-li el 2024 el Premi a l’Excel·lència.

Desitjo que en Miquel Marco em segueixi inspirant i passant-me informació útil. Molt agraït Miquel per la teva generositat.