L’esclavitud ha estat una forma d’organització social que s’ha mantingut durant segles, però des en fa més d’un parell està molt mal vista per raons morals. Aquesta valoració negativa ha arribat a la professió mèdica, de manera que algun metge que estava en el cim de la professió, com el ginecòleg americà James Marion Sims (1813 – 1883), un dels màximes experts mundials en tractament de les fístules vaginals, ha perdut tot el seu prestigi quan s’ha sabut que la seva habilitat en l’operació de les fístules vaginals era deguda a l’entrenament que havia fet operant fístules de noies esclaves. Una de les expressions del disgust social amb els metges que s’entrenaven amb esclaves ha estat derruir estàtues que s’havien edificat per honorar aquests metges.

Recentment s’ha incorporat a aquesta llista de cirurgians que operaven esclaves un cirurgià de Kentucky del segle XVIII que feia cirurgia abdominal, Ephraim McDowell, de qui algun periodista ha aixecat la sospita de que va operar esclaves, amb un alt risc que morissin, ja que les operava sense anestèsia, que encara no s’havia descobert. El reconeixement que havia operat esclaves és del mateix McDowell perquè ho diu en un article que va publicar.

Ephraim McDowell va ser un cirurgià que ha passat a la posteritat per haver sigut el primer que va fer amb èxit una laparotomia a una malalta per tractar un tumor ovàric gegant abans que existís l’anestèsia (veure aquesta entrada del blog de 16/02/21) (Fig.1). La dona operada es deia Jane Todd Crawford i tenia 45 anys quan va ser operada. Va sobreviure 30 anys a la intervenció.

McDowell va publicar el 1817 el cas, que havia operat el 1809. La malalta, operada a casa del doctor (Fig.2), va superar el dolor que devia causar la laparotomia i també els microbis que devia introduir a la panxa el cirurgià, que no devia rentar-se les mans per operar. Malgrat això no consta en l’article que va escriure cap complicació infecciosa.

McDowell és un home admirat a Kentucky pel seu valor i per la seva habilitat quirúrgica, i cada any passa un miler de persones per la casa-museu de McDowell, on l’element més notable és el record de l’ovariectomia que van fer a la sra Crawford (Fig.3). També hi ha un segell amb la cara de McDowell (Fig.4).

No he trobat cap informació creïble que la cirurgia en esclaves fos feta pensant que si la cirurgia anava malament, i la malalta no se’n sortia, no hi hauria responsabilitat del cirurgià, perquè la malalta havia acceptat la intervenció.

Després de la intervenció de la sra Crawford, McDowell va fer quatre laparotomies més entre 1809 i 1818, tres de les quals van també acabar bé. Les tres eren esclaves, i algun periodista ha posat sobre la taula la pregunta de si McDowell utilitzava esclaves preses com a banc de proves per assajar procediments nous.

McDowell va morir d’una apendicitis no diagnosticada.