Els lectors del blog coneixen alguns dels meus costums: 1) escriure de temes variats; 2) escriure textos curts, fàcils de llegir, 3) manifestar opinions personals, encara que siguin crítiques, 4) parlar de gent que he conegut, especialment gent que m’ha agradat, 5) reconèixer els mèrits dels altres.

Avui he posat nom a una secció que ja havia estrenat amb algunes entrades que comentaven històries de companys. De cap d’ells en tinc informació prou extensa per incorporar-lo a la Galeria de Metges Catalans, però els hi posarem quan n’obtingui més informació. Per tant, aquesta entrada del blog pot ser també una crida als lectors per que m’enviïn dades o fets biogràfics d’aquests companys, que m’ajudin a redactar una biografia més extensa i convencional per posar-la a la Galeria de Metges Catalans.

ANTONIO TAPIA MARTÍNEZ (Almeria, 1942 – Barcelona, 2023)

És l’inici d’una llista que segurament serà llarga, perquè era un excel·lent cirurgià plàstic, format a l’escola del Dr Jaume Planas. Jo el vaig conèixer quan era infermer al quiròfan del Dr. Piulachs al Clínic. Jo era estudiant de medicina. Després ell va estudiar medicina i va aprendre les bases de la cirurgia amb Florentino Rives, que era un dels cirurgians del servei del professor Piulachs. Després fa una estada a la unitat de cremats de l’hospital de la Creu Roja de Madrid.

Torna a Barcelona, on es converteix en un dels millors cirurgians d’estètica facial, amb el desenvolupament de noves tècniques, organitzant cursos de cirurgia en directe i participant en congressos internacionals.

Vaig seguir en contacte amb ell a través de la seva instrumentista, amiga meva que havia sigut la meva primera infermera.

SANTIAGO TINTORÉ I FERRER (Barcelona, 1929 – 2022)

Vaig conèixer personalment el Dr Tintoré quan, al final de la seva vida, buscava un espai per conservar la seva biblioteca, bàsicament cardiològica i de notable magnitud.

No és d’estranyar que fos una biblioteca voluminosa ja que el Dr Tintoré era de l’època en la que l’augment dels coneixements professionals era una responsabilitat individual, que passava en gran part per les teves lectures.

A més hi havia en el cas del Dr Tintoré una segona raó, que explicaria la seva gran biblioteca.

El Dr Tintoré era un antic alumne dels jesuïtes de Casp, també el meu col·legi, on s’inculcava el sentit del deure, dut a un extrem màxim, i també l’afany de superació. Això vol dir estudiar molt, tota la vida.

Vaig trobar-li un espai modest i provisional al meu despatx per guardar els seus llibres.

Tintoré era un dels cardiòlegs de prestigi de Barcelona. Tenia una formació sòlida, adquirida en centres de prestigi internacional, com l’Hôpital Boucicaut, de Paris, l’Hôpital Saint-Pierre de Brussel·les, la Mayo Clinic, i l’Institut de Cardiologia de Montréal.

Era membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, i acadèmic corresponent de la RAMC. Tintoré estava molt interessat en la patologia del cor i l’activitat esportiva.

JOSEP MORERA PRAT (Igualada, 1944 – Barcelona, 2024)

Josep Morera ha estat un des millors metges que he conegut. Era imbatible en la seva capacitat de fer diagnòstics, no únicament de pneumologia, sinó de medicina interna.

Deixeble de Josep Vivancos (veure aquesta entrada del blog) que era, amb tota seguretat, el metge que donava la imatge més fidel de com és un bon metge. Morera va ser primer un alumne intern de la càtedra de Patologia General i després metge assistent.

Va decidir fer-se pneumòleg, especialitat que va ser el cap de servei de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i president de la Societat Catalana de Pneumologia. Premi a l’Excel·lència del COMB el 2017 .

Vam coincidir en unes reunions clíniques sobre casos difícils que vaig organitzar els anys 70 a la seu d’un laboratori, que es feien havent sopat, que van durar més d’un any i hi participaven metges de diferents hospitals. En Josep Morera era el més brillant dels assistents.

Sempre li he tingut la màxima consideració com a clínic, com a investigador i com a docent.