Avui us proposo un joc. Ens anem acostant al mes d’agost, que és el més tradicional de les vacances i per tant em permetreu una menor serietat en els articles d’aquests dies, o al menys en alguns articles.

Us proposaria que tracteu de fer la llista dels deu descobriments que han tingut mes influència en el progrés de la medicina o que han tingut un paper més important en salvar vides humanes.

Ja sé que fer un llistat d’aquesta mena té una notable càrrega de subjectivitat, però em fa gràcia fer un esforç per establir en totes aquestes troballes algun criteri d’ordenació segons la seva utilitat.

La gràcia rau en fer la llista en aquest precís moment, abans de continuar llegint, perquè a partir de les següents línies explicaré quines son, al meu parer, les descobertes més importants o que han sigut més útils.

Ja m’he trobat en dificultats per trobar la primera descoberta. M’he decidit per la teoria microbiana de Pasteur, que ha permès la comprensió de nombrosos fenomens clínics, acabar coneixent la patogènia i etiologia de nombroses malalties, la troballa de fàrmacs i de vacunes per combatre els microbis.

He decidit en segon lloc el descobriment de la penicil·lina perquè va permetre pensar que podríem combatre les malalties causades per microbis. El mèrit va ser sobretot de Florey (Fig.2) i el seu equip, perquè van aconseguir produir grans quantitats d’antibiòtic, que no havia sigut capaç de fer-ho Fleming, que va ser qui va descobrir la penicil·lina.

En el tercer lloc hi he posat l’aplicació per Lister de la cirurgia antisèptica (Fig.3), que inicia el 1865, consistent en operar posant el camp operatori sota una dutxa de creosota, que redueix la morbiditat infecciosa de la cirurgia el segle XIX, que determinava una mortalitat molt elevada en els departaments de cirurgia dels hospitals.

Malgrat que considerem la primera vacunació de la història, al nen James Phipps, com un acte gairebé transcendental perquè inicia el camí de la vacunació com a forma de prevenció de les malalties infeccioses, va ser més un acte d’oportunisme que un acte científic, però va obrir la porta a les vacunacions, segurament la mesura mèdica més útil que ha existit. Jenner va tenir el mèrit de l’atreviment en fer una cosa que no l’havia fet mai ningú, i explicar-ho en una publicació.

Les successiva aportacions causen més dificultat per establir un ordre de transcendència, perquè no es troben elements diferencials prou evidents entre els altres personatges. Cadascun d’ells va fer aportacions de gran valor a la ciència mèdica.

Un d’aquests fets va ser la identificació dels grups sanguinis per Landsteiner, que va permetre augmentar la seguretat de la transfusió sanguínia.

També va aportar gran utilitat i ha permès salvar nombroses vides el descobriment de la insulina per dos metges, Banting i Best, que no eren homes de laboratori. Banting, el cap del grup, era cirurgià.

Altres contribucions han estat la síntesi del Salvarsan el 1910, el primer tractament contra la sífilis, que era una malaltia amb una accentuada letalitat. També l’aplicació de l’èter per induir l’anestèsia va facilitar la cirurgia sense dolor. El primer en fer servir èter per operar un malalt va ser Warren, cap del departament de cirurgia del Massachusetts General Hospital, i ben ràpidament es va disposar d’èter a la majoria de quiròfans.

L’últim de la llista de les grans descobertes mèdiques és el trasplantament d’un òrgan. El primer fou el trasplantament renal. I després han seguit tots els òrgans.