Els hospitals, tal com els entenem ara, son centres on s’hi ingressen persones malaltes per oferir-los les cures apropiades, repòs i altres tractaments. A l’època dels romans no hi havia hospitals civils, però l’exèrcit romà tenia hospitals pels legionaris en punts de la frontera de l’imperi (veure aquesta entrada del blog). Es van crear a l’època de l’emperador August per tractar els legionaris ferits en combat. Tenir els legionaris sans i ben preparats era necessari per la continuïtat de l’Imperi Romà. Queden restes d’algunes valetudinàries, que permeten intuir el seu funcionament (Fig.1).

A l’edat mitjana, el que es deia hospital era en realitat un hospici, destinat a atendre peregrins, pobres i nens abandonats, més que no pas a malalts (veure aquesta entrada del blog). Els hospitals per malalts comencen el segle XIII. A França reben el nom d’Hôtel-Dieu, precedint al nom de la ciutat on està l’hospital. L’Hôtel-Dieu de Paris conté parts de l’hospital inicial.

Del mateix segle XIII queden també parts d’un altre dels hospitals més antics, com l’hospital del Sant Esperit de Roma (Fig.2).

A Espanya l’hospital més antic fou el de Mèrida, fet construir pel bisbe Massona el segle VI. En aquesta època els àrabs dominen la península ibèrica i no tenen hospitals, però els reis cristians sí que en tenen. El rei Alfons II, el cast, funda el d’Oviedo l’any 802.

Més tard se’n creen al llarg del Camí de Santiago, com el de San Marcos a Lleó (Fig.3) i el dels Reis Catòlics de Santiago de Compostela (Fig.4). El primer hospital mental és el de Betlem a Londres l’any 1247 i és seguit per l’Hospital d’Ignoscents, folls e orats de València fundat el 1409 pel frare mercedari Joan Gilabert Jofré (veure aquesta entrada del 23/3/21).