El descobridor de la vacuna de la verola, Edward Jenner (Fig.1), és considerat com una de les persones benefactores de la humanitat per haver aportat la vacuna de la verola (veure entrades del blog de 8/7/26 i 18/1/24).

En tots els països d’Europa hi van haver científics que van assumir la responsabilitat de la difusió de la seva utilització, com François Colon a França, o Francesc Piguillem a Catalunya i Ignacio Ruiz de Luzuriaga a Espanya (veure entrada del blog de 16/3/26).

El que poca gent sap és que una de les persones que va tenir un paper més eficaç en la difusió de la vacuna de la verola va ser Napoleó Bonaparte, que va assentar les bases per a la vacunació universal dels soldats de l’exèrcit francès (Fig.2).

Aquest procés d’expansió de la vacunació a l’exèrcit francès comença amb la petició a Jenner de mares franceses que tenien els fills presos de guerra de l’exèrcit napoleònic.

Jenner es proposa demanar a Napoleó que alliberi aquests presos i a canvi li ofereix vacuna de la verola per aconseguir que els seus soldats estiguin protegits de la verola, que era una important causa de mort del soldats.

El pacte es va complir: Napoleó allibera presos anglesos i rep vacuna de la verola pels seus soldats. La primera vacunació de soldats francesos es produeix a l’Hôpital Val-de-Grâce el 1805, just abans de la campanya de Rússia.

Més endavant Napoleó publicarà un decret, el 1812, on la vacunació dels soldats francesos esdevé obligatòria, de manera que son els primers en anar al combat protegits contra aquest agent.

L’obligatorietat de la vacuna de la verola entre els soldats francesos va representar un argument favorable a la difusió de la vacuna, en part pel que determinava aquesta normativa, un personatge de la màxima credibilitat i per tant el gran nombre poblacional que representaven els soldats francesos.