El Dr Montón, un dels grans anestesiòlegs catalans, era un dels millors amics del meu pare. Els dos s’havien comprat uns dúplex a Planoles, tots dos a tocar, per passar els caps de setmana. Jo devia tenir al voltant de 25-28 anys i sovint pujava a Planoles per passar-hi el cap de setmana. Els sopars a casa, de pa amb tomàquet, embotit i formatge, eren molt divertits, amb la família Montón, ja que el Dr Montón tenia un humor molt fi i burleta, amb tendència a ser molt crític amb tothom.
A mi em queia molt bé, i com que m’havia donat classe d’anestèsia, dins la Farmacologia, li tenia gran admiració, perquè era un professor brillant.
Podria dir que, des del punt de vista de veterania, els primers anestesistes de Barcelona van ser els Drs Miguel el primer, el meu pare el segon, i el Dr Montón el tercer, que va succeir Miguel com a cap del servei d’anestèsia de Sant Pau.
La Guerra Civil li va fer començar tard la carrera de medicina. Comença el 1940 quan té 24 anys, i acaba el 1946. Vol ser cirurgià i comença a formar-se al servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau, on ja al principi el fan fer d'”anestesiador”. El Dr Miguel li fa interessar-se per l’anestèsia, que és l’especialitat que farà.
Era cosí del Dr Trueta i per aquest parentesc va fer una estada de dos anys a Oxford, al Nuffield Hospital, amb el Dr Macintosh que era llavors l’anestesiòleg europeu de més prestigi.
El Dr Montón es convertirà en un anestesista científic. Escriu capítols de llibres, fa la tesi doctoral, dona classe a la càtedra del professor Valdecasas sobre anestèsia. En paral·lel és l’anestesiòleg d’un gran nombre de cirurgians de prestigi, com el Dr Puig-Sureda, Soler-Roig, Trias Rubiès, Llauradó i Esteve de Miguel.

Va contribuir a la creació de l’escola professional d’anestesiologia i reanimació a la facultat de medicina (Fig.1).
El 1978, se li detecta un càncer de pulmó que li causa la mort després de 10 anys de patiment.
Per la seva cultura i pel fet que parlava un anglès excel·lent, el Dr Trias de Bes, que va invitar Fleming a Barcelona, va demanar al Dr Montón que li fes de guia per voltar per la ciutat, encàrrec que el Dr Montón complí molt bé (Fig.2).
