La pel·lícula “Amor sublime”, nom de la versió espanyola de “Sister Kenny”, és una pel·lícula australiana que tracta de la vida de la infermera Elisabeth Kenny, que va trobar un tractament eficaç del dolor muscular de la poliomielitis aguda que a més evitava la paràlisi.

Elisabeth Kenny era natural de Brisbane, Austràlia, i volia ser infermera rural. Va coincidir la seva etapa com a infermera novella amb la fase aguda d’una epidèmia de poliomielitis, que afectava, com en la majoria d’epidèmies d’aquesta malaltia, la canalla. (Fig.1).

La malaltia debutava amb un dolor muscular intens i reducció de la contractibilitat muscular, causat per la inflamació del múscul. El tractament estàndard en aquesta malaltia era la immobilitat muscular, enguixant la extremitat afecta. La conseqüència inevitable d’aquesta maniobra terapèutica era la paràlisi muscular definitiva. Mai els metges van qüestionar un tractament que sempre acabava malament.

Elisabeth Kenny comença a veure nens amb un atac sobtat de dolor agut en una extremitat, tan espontani com en pressionar el múscul, i se li acut aplicar calor humit, embolicant l’extremitat amb una manta que s’ha escalfat. Quan el dolor cedia, començava amb unes maniobres de moure passivament el múscul amb un massatge suau, que mantenia fins que el malalt deixava de tenir dolor i podia moure el múscul.

Aquesta maniobra va tenir èxit en la majoria dels casos en els que la va aplicar.

Kenny va creure que aportaria un bé si la seva forma d’actuar davant el dolor muscular s’universalitzés, i va exposar el seu principi terapèutic a una patum de l’ortopèdia del seu país, el qual la va tractar ofensivament per gosar portar la contrària al criteri mèdic. Fins i tot va dir-li que si s’havien curat amb calor i massatge és que no eren casos de poliomielitis.

És inconcebible que els metges defensessin un tractament que no anava bé i en rebutgessin un que anava bé, sense ni tan sols voler provar-lo. L’única explicació versemblant era que els metges no acceptessin suggeriments que provenien d’un estament inferior per una raó de principis.

Durant la Primera Guerra Mundial, Elisabeth Kenny va recuperar prestigi. Va rebre el títol honorífic de sister, que es dona a les infermeres cap d’unitat, pel seu comportament com a cap de les infermeres dels hospitals britànics de sang.

“Sister Kenny”, que hem presentat en el cinefòrum de les associacions de metges i treballadors de l’Hospital Clínic, és una pel·lícula de 1946, dirigida per Dudley Nichols, protagonitzada per Rosalind Russell en el paper d’Elisabeth Kenny i Alexander Knox, com el de Dr McDonnell, un cirurgià que va fer de mentor d’Elisabeth i que li va suggerir estudiar infermeria (Fig.2).

Al cap dels anys, les idees d’Elisabeth Kenny van prosperar i el seu tractament es va imposar, aplicat en clíniques per tractar els efectes inicials de la poliomielitis (Fig.3).

La pel·lícula és força emotiva i obliga a reflexionar per què costa tant introduir novetats en medicina, i suggereix que és més difícil introduir-les si provenen del mon de les infermeres per culpa de l’orgull dels metges, que habitualment es creuen superiors (Fig.4).