A Galícia arribà la vacuna de la verola poc després que a Catalunya. Hi va arribar el mes d’agost de 1801, poc menys d’un any després que a Catalunya, i 5 anys després del seu descobriment per Jenner a Anglaterra.

El primer en vacunar de la verola a Galícia fou el Dr Vicente Antonio Posse Roybanes, metge natural de Betanzos, graduat en medicina a la universitat de Santiago de Compostela, i metge titular de l’ajuntament d’A Coruña, que aplica la primera vacuna al seu nebot de cinc anys el 16 d’agost de 1801 (Fig.1).

A partir d’aquesta data, segueix vacunant gent de la capital gallega seguint una política vacunal per vacunar el màxim nombre de ciutadans de la regió. Les vacunacions s’efectuen a una sala de l’Hospital de la Caritat a A Coruña, que es destina exclusivament a aquesta ocupació. El 1803, Posse escriu un llibret “Instrucció i reglament sobre el mètode d’administració i difusió de la vacuna antivariolosa”, del que actualment no se’n troba cap exemplar.

El Dr Posse tingué una estreta relació amb Balmis, el cap sanitari de l’expedició filantròpica de la vacuna a Amèrica, i col·laborà en les feines de preparació del viatge (Fig.2) .

Pocs mesos després de la vacunació feta pel Dr Posse, el mateix 1801, el Dr Eusebio Bueno comença a vacunar a Santiago de Compostela. Ell i Posse obtenen la vacuna del Dr Ruiz de Luzuriaga. Bueno era un metge de prestigi, professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Santiago. L’any 1802, el frare i cirurgià Alejandro Bermeo comença a vacunar al monestir benedictí de Celanova, a la província d’Orense.

Francisco Julián Perelló, després d’una vida itinerant per Espanya fent de metge militar, s’instal·la a Vigo, exercint a l’Hospital militar d’aquesta ciutat, on comença a aplicar la vacuna de la verola. Sembla que obté la vacuna directament de Londres, amb qui Vigo tenia una fluida relació comercial. Va vacunar unes 5.000 persones.