Els historiadors no han identificat una causa puntual de la mort de Jaume I, la màxima figura militar de Catalunya (Fig.1). Jaume I mor a Alzira, una ciutat del País Valencià, el 27 de juliol de 1276. Torna amb el seu exèrcit de Xàtiva, on havia experimentat una derrota a la localitat de Llutxent, en una campanya contra els sarraïns, al sud de València. Tenia 68 anys.

No va ser una mort sobtada, sinó que el rei ja es trobava feble des de feia més d’un mes. En aquells anys poca gent vivia tant com ho va fer el rei, i s’ha de considerar que Jaume I ja era un vell. La vida militar, tot el dia a cavall, havia de causar una fatiga considerable.

L’exèrcit del rei havia estat derrotat a Llutxent, un municipi de la vall d’Algaida, en una batalla on tropes sarraïnes havien demanant ajuda als regnes musulmans del sud , fet que els va permetre derrotar Jaume I.

El rei, molt debilitat, recula cap a Alzira, on s’hi està unes setmanes per veure si es recupera, però contràriament al que desitja va empitjorant progressivament. El rei volia arribar a València, però no ho aconseguirà. En arribar a Alzira se’l veia malalt, i ell mateix té consciència de que la mort està pròxima. El 28 de juny, fa aturar l’expedició a Alzira per fer testament el 28. En aquesta població el rei abdica del seu càrrec i traspassa el regnat al seu fill Pere el Gran.

El testament va ser difícil perquè Jaume I va ser un home molt faldiller, amb més de tres matrimonis i més de vuit amants, amb les que va tenir 14 fills.

Jaume I mor el 27 de juliol de 1276. El seu cos és transportat al monestir de Poblet, on serà enterrat.