Sembla que hagi començat una campanya contra les guàrdies de 24 hores dels residents de cirurgia, considerant que son massa dures pels que estan fent el MIR. Consideren que son tan llargues perquè el que les va dissenyar, el catedràtic de cirurgia del Johns Hopkins Hospital de Baltimore, a finals del segle XIX, era cocaïnòman, i el consum d’aquesta droga li permetia aguantar millor jornades llargues de treball (Fig.1).
Aquesta interpretació de que William Halsted no es cansava durant les guàrdies no està documentada i per tant no podem acceptar-la com autèntica.
La informació més solvent ens indica que els altres tres directors de l’hospital, William Osler, Howard Kelly i William Welch, coneixien l’addicció de Halsted i sabien que la tenia controlada, consumint una dosi modesta que segurament exercia poc efecte en l’estat del cirurgià (Fig.2).
Jo diria que la interpretació que es fa de que la resistència de Halsted és deguda a la cocaïna no està fonamentada. Penso que la acusació d’una drogoaddicció mal controlada per Halsted pot ser un argument per justificar un escurçament de les guàrdies, però penso que és un mal argument.
Jo no soc ningú per participar en el debat de si les guàrdies han de ser de 24 hores o més curtes. Sigui quina sigui la decisió s’ha de buscar un acord, però sense culpar a una persona que no es pot defensar.
Prego als lectors d’aquest debat no es refiïn dels arguments acusadors i acceptin que amb la distància dels anys ens seria molt difícil valorar l’estat de Halsted quan va establir el reglament de les guàrdies.
Si els alemanys també les feien de 24 hores, voldria dir que és el patró que va aprendre Halsted, quan es va formar a Alemanya, no és un invent seu, sinó que era un model propi d’Alemanya, que va passar als Estats Units. El que va fer Halsted va crear als Estats Units un sistema docent amb una residència estructurada, responsabilitat progressiva i dedicació intensiva
Voldria recordar que l’addicció a la cocaïna de Halsted li va venir dels assaigs de l’acció anestèsica de la cocaïna i no per sentir-se estimulat.
Acceptaré la discrepància amb el meu plantejament, però sempre estaré al costat de Halsted, que és un dels cirurgians que ha fet un nombre més elevat de contribucions al progrés de la medicina.
Referències
James R Wright Jr., Norman S. Schachar. Necessity is he mother of invention: William Stewart Halsted’s addiction and its influence on the development on residence training in North America. Can J Surg J. 2020; 63 (1):
