Lluís Companys va tenir dos fills del seu primer matrimoni amb Mercè Micó: un noi, Lluís, i una noia, Maria. Companys es va divorciar de la seva dona i posteriorment es va casar amb Carme Ballester (Fig.1), amb qui no va tenir fills.

En Lluís Companys i Micó, conegut com Lluiset per la seva família, era estudiant de Dret, i va emmalaltir d’una patologia mental, diagnosticada d’esquizofrènia catatònica, quan tenia 22 anys. La malaltia alternava períodes amb intensa depressió i períodes d’agressivitat (Fig.2).

El gener de 1936, és ingressat a l’Institut Pere Mata de Reus, el centre més apreciat per l’internament dels malalts psiquiàtrics de Catalunya, però ha d’abandonar el centre quan aquest tanca les portes en començar la Guerra Civil. Els malalts son desplaçats a altres centres per la seva seguretat. En Lluiset és traslladat a un sanatori de Suïssa primer, i de Brussel·les més tard, l’Institut Fond’ Roy, al municipi d’Uccle.

La Guerra Mundial va afectar molt negativament en Lluiset. Ha de sortir de la clínica on resideix per ser traslladat per carretera a un altre centre. Aquest desplaçament va resultar ser molt accidentat i va terroritzar el noi, ja que es va perdre, separant-se del grup. Finalment pot se recuperat i ingressat en un sanatori prop de Llemotges.

Mentre en Lluiset passa aquest calvari, el seu pare, el president Companys, està pres pels francesos a la Bretanya francesa (Fig.3). No es va voler amagar, preocupat per buscar el seu fill. Però ja no el tornarà a veure. El mes d’agost de 1940, és detingut per la policia alemanya, traspassat a la policia franquista i afusellat el 15 d’octubre després d’un procés judicial discutible.

Carme Ballester va acabar localitzant el fill del seu marit, i el pogué acollir. Viurà amb ell 15 anys, fins que en Lluiset mor als 45 anys.