La piretoteràpia consisteix en provocar quadres febrils, generalment amb l’administració de sang de malalts amb paludisme. Aquest tractament el va començar a provar Julius Wagner-Jauregg després d’observar que els malalts amb paràlisi sifilítica milloraven quan tenien febre (Fig.1).

Wagner-Jauregg era austríac i havia estudiat medicina a la universitat de Viena, on obté la llicenciatura el 1880. El curs 1881 – 1882, és ajudant de la càtedra de Patologia i, de 1883 a 1889, de la Clínica de Psiquiatria.

En realitat Wagner-Jauregg volia ser internista, i va intentar ser contractat pel departament que dirigia l’internista H. Bamberger (Fig.2).

En no poder aconseguir un lloc de treball com volia, opta per fer-se psiquiatre perquè pensava que la feina era més tranquil·la. Ingressa en el departament de neuropsiquiatria, que dirigeix el que també era el director del manicomi estatal.

Fa tres anys de resident (1883 – 1885) i, el darrer any, ha de suplir el seu cap que ha patit una crisi cardíaca. Aquell any, publica els resultats de provocar febre en malalts amb paràlisi general progressiva, i observa que presentaven una remissió de la malaltia després de tenir febre de diferents orígens.

Hi ha dubtes de si la introducció de la piretoteràpia fou una aportació original de Wagner-Jauregg o ho havia llegit en una revista russa de poca circulació, escrita per un tal Rosenblum, que no havia aplicat aquest tractament com a tal, sinó únicament com una observació clínica.

La piretoteràpia de Wagner-Jauregg era poc sofisticada. Es limitava a injectar sang de malalts palúdics que no haguessin rebut quinina (Fig.3). Va constatar que l’efecte terapèutic era força bo en els malalts amb neurosífilis, però no en la resta de malalties mentals greus. Els malalts sifilítics necessitaven diverses sessions d’injectar sang d’un malalt palúdic per comprovar un efecte benèfic.

L’any 1921, Wagner-Jauregg va comunicar els resultats en 150 malalts i un col·laborador seu, Gertsmann en publica 1000 casos el 1925.

El tractament es va difondre ràpidament. A Espanya la primera comunicació és de Rodríguez-Lafora el 1925. Vallejo-Nájera pública la seva experiència clínica en un llibre (Fig.4).

Wagner-Jauregg va ser el primer neuropsiquiatre que guanyà el premi Nobel. El seu tractament va deixar d’utilitzar-se un cop introduida la penicil·lina a finals de la Segona Guerra Mundial.

Wagner-Jauregg es va fer nazi i antisemita, fent-se partidari de l’eugenèsia.