Aquestes darreres setmanes he pensat sovint en el Dr Daufí, a qui la Junta de Govern del Col·legi de Metges va acordar dedicar l’any 2027. La preparació de l’any Dr Daufí ha estat el motiu per pensar en ell i recordar les circumstàncies en les que hi vaig tenir relació (Fig.1).

La intenció és celebrar l’any Dr Daufi amb un acte per primavera, on es recordin els diversos episodis de la seva vida, seguit d’una exposició sobre la seva biografia i l’edició d’una història del personatge.

El Dr Daufí sempre m’evoca pensaments positius, des de les seves classes a la Facultat de Medicina. En el tercer curs de carrera, quan era delegat de curs, hi vaig parlar un parell de vegades i em va semblar una persona molt agradable. Em va saber greu la seva expulsió de la universitat amb motiu de la seva assistència a la “caputxinada”, quan es va presentar el Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris de Barcelona.

El Dr Daufí era un home amb recursos i habilitats. Va anar als Estats Units i a la tornada va treballar per l’Administració sanitària, quan el Dr Laporte era el conseller de Sanitat. Va escriure llibres de medicina per estudiants, va fer divulgació mèdica a La Vanguardia, i va escriure novel·la negra. No va parar ni un moment. Va fer moltes coses i totes bé.

Finalment es va jubilar i va poder disposar de temps per complir una feina que li vaig encarregar, quan jo era president del Col·legi de Metges (Fig.2). Es tractava de dirigir el projecte de conservar la memòria professional de metges destacats que havien arribat a grans, a través d’entrevistes, que s’editaven juntament amb el Butlletí del Col·legi.

El Dr Daufí dirigia el grup de metges que feien les entrevistes, decidia quins metges havien de ser entrevistats, revisava els textos, seleccionava les fotografies. La seva obra va ser excel·lent.

La mort del Dr Daufí va interrompre aquest projecte perquè no vaig saber trobar qui el substituís.