A Anglaterra, el moviment per eliminar les constriccions dels malalts ingressats en nosocomis va començar a finals dels anys 30 del segle XIX. Un dels primers, sinó el primer en eliminar les constriccions, va ser Thomas Prichard, que va inaugurar el 1838 el Northampton Asylum permetent el lliure moviment dels malalts ingressats.
Pinel, el psiquiatra que s’ha guanyat la fama d’haver eliminat les subjeccions als malalts psiquiàtrics hospitalitzats, no va ser l’únic que defensava aquest criteri, com demostra aquesta entrada del blog que resumeix el que va passar a Anglaterra en els nosocomis on es van “eliminar les cadenes”.
A la mateixa època, Edward Parker Charlesworth eliminarà al Lincoln Country Asylum totes les constriccions físiques dels malalts ingressats, igual que John Connolly inicia el model de malalts sense constriccions al Hanwell Asylum, el mateix 1838.
El gran èxit de Charlesworth com a metge del Lincoln Lunatic Asylum va ser liderar juntament amb Robert Gardiner Hill una autèntica revolució mèdica basada en el non-restraint (no contenció). Va reduir-les dràsticament fins arribar a abolir l’ús de cadenes, camises de força i càstigs físics als malalts mentals, transformant els manicomis de l’època en institucions més humanes. Va publicar, el 1828, l’influent tractat “Remarks on the Treatment of the Insane” (Fig.2).
Prichard va ser superintendent durant 2 anys del Glasgow Royal Lunatic Asylum, i després del Northamptonshire County General Lunatic Asylum el 1838 (Fig.3). En aquest darrer centre, cap pacient va ser sotmès a restricció física. Prichard va deixar l’Asylum el 1845, als set anys després d’haver-hi ingressat. El 1847, va morir d’una cirrosi hepàtica.
