Fins a principis del segle XIX, no hi havia metges específicament responsables per tractar les malalties dels ulls. Com que aquestes malalties es consideraven més quirúrgiques que no pas mèdiques, se n’ocupaven els cirurgians barbers. Molt sovint eren barbers una mica especialitzats, que solien ser itinerants de manera que, quan arribaven a una població, havien de fer una mica de xivarri perquè els vells, que no hi veien perquè tenien cataractes, anessin a la plaça del poble, que és on usualment operaven. Un cirurgià barber molt conegut, perquè va viatjar per tota Europa operant, va ser John Taylor, que va deixar cec a Johann Sebastian Bach, a qui va operar dos cops.

Alguns d’aquests barbers van adquirir notorietat perquè van operar amb èxit una persona coneguda d’un problema que angoixa tothom, com és la pèrdua de la visió. Un exemple és el jueu Cresques Abiatar, metge oculista de Lleida del segle XV, que va extreure les cataractes del rei de Catalunya i Aragó, Joan II (veure aquesta entrada del blog de 11/04/22).

El segle XIX, alguns cirurgians anglesos que treballen en hospitals es dediquen preferentment a l’atenció de les malalties dels ulls. El primer al Regne Unit és John Cunningham Saunders (Fig.1), que és el fundador del primer hospital d’ulls, l’any 1804, aconsellat pel cirurgià Astley Cooper, un home molt influent a Londres a finals del segle XVIII (veure aquesta entrada del blog de 17/11/22). L’hospital es diu Dispensary for curing diseases of the eye and ear.

El retorn dels soldats que havien estat a Egipte en la campanya contra Napoleó, a primers del segle XIX, amb una malaltia als ulls, coneguda inicialment com oftàlmia egípcia i després tracoma, que podria portar a la ceguesa, va ser el desencadenant per a la construcció d’hospitals per ulls al Regne Unit. Se’n fan a Londres, a Edimburg, a Glasgow i a Liverpool. El 1822, es trasllada el primer hospital d’ulls de Londres, on ara hi ha l’estació del metro del carrer Liverpool i li canvien el nom pel de The London Ophtalmic Infirmary en uns terrenys coneguts com a Moorfields i d’aquí que també es denomini aquest hospital Moorfields Hospital.

El 1816, un cirurgià militar, George J. Guthrie (1785-1856) (Fig.2), que havia servit a l’exèrcit del duc de Wellington a la península ibèrica lluitant contra els francesos, crea el Royal Westminster Ophthalmic Hospital a Mayfair (Fig.3).

 El 1843, es crea el tercer hospital, el Central London Ophthalmic Hospital, per iniciativa privada.

A meitat del segle XIX, apareix un estol de brillants oftalmòlegs per tot Europa, arran de que Helmholtz inventa, el 1851, l’oftalmoscopi que transforma l’estudi de les malalties dels ulls. Els oftalmòlegs del Moorfields Hospital al Regne Unit com William Bowman (1816 – 1892) i John Farre (1775 – 1862) mantenen molt contacte amb els oftalmòlegs europeus, com Albrecht Von Graefe d’Alemanya, Beer de Viena, i Franz Donders d’Utrecht.

En aquests centres, operen els malats amb anestèsia general amb cloroform, però el 1884, comencen a introduir la cocaïna com anestèsic local. Són centres que s’orienten també a poder oferir un ensenyament de qualitat. Fan cursos de postgrau, molt atesos per metges i metgesses missioners.