Harvey descobrí que el cor envia la sang a tot el cos, i aquesta retorna gairebé en la seva totalitat al cor, en un circuit tancat pel que circula tota la sang i tot el temps. Aquest descobriment es va basar en experiments autèntics, que converteixen Harvey en l’iniciador del mètode científic (Fig.1).

Neix a Folkestone, al comtat de Kent, fill d’un granger benestant. Assisteix a l’escola privada amb molt aprofitament, i els seus professors consideren que mereix anar a la universitat.

El 1593, es matricula a la Universitat de Cambridge on segueix un curs d’Humanitats, i seguidament s’inscriu a la facultat de Medicina de la Universitat de Pàdua, considerada l’escola de medicina més ben preparada.

Pàdua és una de les grans universitats del moment, on dona classe de matemàtiques Galileo Galilei, i hi ha estudiants de tots els països europeus. Allà se seguia devotament la doctrina de Galè. Harvey es troba amb un ensenyament de tipus pràctic. Cada estudiant està adscrit a un metge, al que segueix en les seves visites als malalts en la seva consulta i quan passa visita a l’Hospital de sant Francesc. Les disseccions es feien a l’hivern a l’amfiteatre en cadàvers d’ajusticiats (Fig.2) i eren públiques.

Acabats els estudis i graduat en medicina l’any 1602, torna a Anglaterra. S’instal·la a Londres i es casa amb la filla d’un metge influent, Lancelot Browne, metge del rei George I.

Ingressa al Royal College of Physicians de Londres i ingressa, el 1609, al St Bartholomew’s Hospital, on acaba sent director mèdic.

Harvey té una excel·lent clientela privada que el duu a ser el metge del rei Carles I (Fig.3). També és nomenat professor d’Anatomia el 1615, circumstància que explica que s’interessi pel funcionament del cor i per la circulació de sang.

A Harvey se li planteja el problema de que discrepa de la creença de Galè de com és la circulació sanguínia. Segons Galè, la sang es forma en el fetge, arriba al cor a través de la vena cava, i passa del ventricle dret a l’esquerre per uns orificis en el tabic interventricular. Del ventricle esquerre, la sang passa a l’aorta sense pressió i, a través de les artèries, arribarà a tots els òrgans, on es consumia alimentant als teixits. El fetge produiria la quantitat de sang gastada i es repetiria el cicle, de manera que la sang que sortia del cor ja no hi tornava.

Harvey coneixia l’obra de Realdo Colombo, deixeble de Vesalius, que era l’anatomista del cor en el llibre “De re anatomica” en el que negava l’existència de comunicacions interventriculars, per això la sang havia de passar per un altre lloc per arribar a la aorta, i per altra banda, quan mataven un cap de bestiar, la sang sortia a gran pressió i no lentament, com hauria de ser si Galileu tingués raó.

Harvey decideix investigar la circulació sanguínia mitjançant la vivisecció (Fig.4). A través de lligadures consecutives dels diferents vasos sanguinis, descobreix que és el cor, i no el fetge, el centre del sistema circulatori, i que la sang surt a pressió del cor i torna a aquest òrgan.

Harvey no aconsegueix que es creguin la seva versió de la circulació i escriu, el 1628, el llibre “Motu cordis” (Fig.5), que no es publicaria traduït a l’anglès fins 1653, quan Harvey ja portava anys mort.

El llibre va ser mal rebut a Anglaterra i les crítiques se centraven en que el text no aclaria com la sang, que arribava als diferents òrgans i teixits, tornava al cor. Preferien creure en la teoria de Galè abans que en la demostració de Harvey.

Harvey tingué un mal final ja que, essent metge del rei, va quedar en mala situació quan la guerra civil que van guanyar els republicans, liderats per Oliver Cromwell, va executar el rei Carles I. A Harvey li van treure tots els càrrecs, li van confiscar els béns, i van destruir tots els documents on havia registrat els resultats de les seves investigacions. Fou desterrat el 1650. El 1657, mor d’un accident vascular cerebral als 79 anys.

Referències

Aird WC. Discovery of the cardiovascular system: from Galen to William Harvey. J Thromb Haemost 2011;9:118-29.

Androutsos G, Karamanou M, Stefanadis C. William Harvey (1578-1657): discoverer of blood circulation. Hellenic J Cardiol 2012;53:6-9.

Buzzi A M. La circulación de la sangre a 400 años de su descubrimiento. Rev Argent Cardiol 2016;84:595-600.

Micheli A. William Harvey y los inicios de la ciencia médica moderna. Gac Méd Méx 2005;141:233-7