Jaume Ferran fou un dels homes amb aportacions més notables en el panorama científic català (veure aquesta entrada del 15/04/21) (Fig.1).
El seu descobriment d’una vacuna anti-colèrica fou espectacular pel nivell científic de l’època. La vacunació poblacional que es feu amb aquesta vacuna al país valencià fou la primera campanya poblacional al mon amb una vacuna.
Una personalitat com Ferran hauria d’haver generat admiració entre els seus coetanis i hauria d’haver reunit un grup de col·laboradors entusiasta i participatiu. En realitat no va succeir res d’això. La campanya de vacunació al país valencià s’hagué d’interrompre perquè el govern va posar tants límits a la vacunació que la va fer gairebé impossible, ja que només s’autoritzava a administrar la vacuna al propi Ferran, però no a col·laboradors.
Anys més tard, Ferran fou nomenat per l’Ajuntament de Barcelona director del Laboratori Microbiològic Municipal, però va ser suspès de salari i de feina primer, i substituït en la direcció després per Ramon Turró, que n’era el sotsdirector.
Al Laboratori Microbiològic Municipal, Ferran va tenir enemics de gruix, Lluís Claramunt,el sotsdirector del Laboratori, i Ramon Turró. Criticaren la vacuna anti-tifoide, perquè causava dolor en el moment de l’administració (veure aquesta entrada d’aquest blog de 21/11/24). Aquesta fou la raó per interrompre la seva producció, malgrat haver demostrat la seva eficàcia.
Anys més tard, l’investigador britànic Almroth Wright va aconseguir que es vacunés de la tifoide als soldats britànics, amb una vacuna que ell havia fabricat. La vacuna es va aprovar malgrat el dolor que causava la seva administració, perquè va reduir notablement la mortalitat per aquesta malaltia.
L’enemic més agressiu de Ferran va ser Ramon y Cajal, que va fer un informe contrari a Ferran demolidor (veure aquesta entrada del 22/02/24).
Quina devia ser la causa d’aquesta animadversió contra Ferran? El caràcter aspre de Ferran i una incapacitat de fer-se amics? Alguna raó de caràcter científic, com la de no voler compartir els mèrits de la seves aportacions?
No sé si hi ha dades que permetin entendre aquest fenomen i fer una interpretació basada en fets i no en el caràcter de Ferran. Ferran va tenir durant anys un amic i col·laborador, Innocenci Paulí, fet que descarta la hipòtesi de que Ferran no tingués amics i que fos un solitari.
Tinc una tendència a pensar que hi podria influir en aquest conflicte inter-personal, la incapacitat de Ferran de treballar en equip i potser una actitud de poca tolerància a la critica, que el duia a enfrontaments.
Amb Ferran va haver-hi un comportament injust del govern en no valorar adequadament el que va fer Ferran per reduir la mortalitat dels valencians i més tard l’ajuntament de Barcelona va destituir Ferran del càrrec que tenia al Laboratori Microbiològic Municipal, sense prou motius per fer-ho.
Amb Ferran hem tingut un savi que no ha estat prou apreciat i que, en la meva opinió, ha estat tractat injustament.
