Joaquín de Villalba va ser un metge espanyol que va utilitzar la paraula epidemiologia per primera vegada (veure aquesta entrada d’aquest blog de 7/9/26). Era un metge militar, cirurgià més concretament, que va estar present en el setge de Gibraltar, on hi va arribar destinat per l’exèrcit només dos mesos després d’obtenir el títol de cirurgià militar.
Gibraltar va ser ocupat per una flota anglo-holandesa el 1704, però no va poder ser recuperat per Espanya. El segon intent de recuperació va ser el 1727, també sense èxit. Finalment hi ha un tercer intent, amb un setge que dura de 1779 a 1783, raó per la que es coneix com a “gran setge de Gibraltar”. Aquest és el setge en el que participa el metge Villalba, que va treballar en un hospital de sang. L’exèrcit espanyol estava comandat per Luis de Córdoba (Fig.1).
El setge dura molt temps, perquè es va interrompre un temps per traslladar l’exèrcit a Menorca amb la intenció de recuperar l’illa que estava en mans dels anglesos. La invasió de Menorca aconsegueix l’expulsió dels britànics, de manera que l’exèrcit torna a Gibraltar, amb eufòria, pensant que expulsaran els anglesos.
Els espanyols tornen a ser derrotats, per això s’acorda signar un tractat de pau, que encara legitima els anglesos a ocupar avui dia una part del territori espanyol (Fig.2).
El setge de Gibraltar va ser al final una font de malalties pels dos exèrcits, més accentuadament per l’exèrcit espanyol, amb casos d’escorbut, disenteria, verola, ceguera nocturna, entre altres.
Al costat de Villalba, altres cirurgians espanyols destacats van estar presents a Gibraltar, com Francisco Xavier Balmis, qui va dur a Amèrica la vacuna de la verola, el catedràtic del Col·legi de San Carlos, Ramon Sarais i el metge irlandès que residia a Galicia, Timoteo O’Scanlan.
Villalba torna a Aragó poc després del setge de Gibraltar, on hi passa uns anys com cirurgià militar del Regiment de Caballeria de l’Infant, i escriu manuscrits sobre la casuística que va atendre durant el setge. Un dels casos més curiosos és una trepanació de crani, que encara era una cirurgia d’envergadura
La vida de Joaquín de Villalba va ser una mica complicada perquè va trigar en poder desenvolupar el seu projecte vital que era construir una biblioteca medico-quirúrgica, per la qual cosa necessitava esponsorització de l’administració (Fig.3).
Villalba va ser acusat de participar en la conspiració de San Blas (1795), per això va estar condemnat a presó. Posteriorment fou indultat, perquè era innocent, i va ser nomenat catedràtic de la Reial Escola de Veterinària, on fa estudis sobre la vacuna de la verola.
Referències
J. Tuells, B. Echaniz-Martínez. Enfermedades médicas, trepanación y cirugía de emergencia durante el sitio de Gibraltar (1779 – 1783). Las operaciones de Joaquín de Villalba, Emergencias, 2019; 31: 355-359.
J. Tuells, JL Duró-Torrijos. Los ensayos de Joaquín de Villalba (1752 – 1807) sobre la vacuna de la viruela en la escuela de Veterinaria de Madrid. Vaubas,m 2015; 16: 16 – 40.
