Kraepelin era un metge alemany nascut a Neustrelitz, que va estudiar medicina a la Universitat de Wurzburg. Es va interessar per la psiquiatria quan estava l’any 1876 a Leipzig, fent una estada al laboratori de Psicologia del Dr Wilhelm Wundt (Fig.1).

Allà va decidir dedicar-se a la Psiquiatria. Fa la tesi doctoral sobre “El lloc de la psicologia en la psiquiatria”. L’any 1878, quan nomes té 22 anys, publica un estudi sobre la influència de les malalties infeccioses en l’aparició de les malalties mentals.

Als 27 anys publica “Tractat de Psiquiatria” que va tenir una extraordinària difusió internacional, de manera que l’any 1927, 40 anys després de la seva aparició, se n’havien fet nou edicions. En aquest llibre, Kraepelin proposa una classificació de les malalties mentals, que seria retocada i ampliada continuadament en les successives edicions (Fig.2).

El 1885, és director de l’Hospital General de Dresde i, el 1886, professor de psiquiatria de la Universitat de Tartu, a Estònia.

El 1890, arriba de catedràtic a la Universitat de Heidelberg, on tindrà com a col·laborador Alois Alzheimer, que el seguirà a Munic, on Kraepelin és nomenat catedràtic de Psiquiatria i director de la Clínica Psiquiàtrica, centre d’importància extraordinària per la Psiquiatria posterior a la Primera Guerra Mundial.

Kraepelin va tenir una influència considerable en el desenvolupament de la psiquiatria de principis del segle XX. Descriu per primera vegada la demència (Fig.3). És iniciador de la psicofarmacologia i de la genètica en psiquiatria. També participa en el descobriment de la malaltia d’Alzheimer, i és qui proposa el nom del seu col·laborador per denominar la malaltia (Fig.4).

Altres col·laboradors foren Jakob, Creutzfeldt i Bárány.

Kraepelin fou un militant contra l’ús del tabac i de l’alcohol. Era un investigador meticulós i rigorós, amb una gran habilitat per les classificacions.